L'actual model de producció d'aliments, la crisi alimentària, la revolució verda i la seva relació amb el petroli

EN CASTELLANO: http://www.edualter.org/material/actualitat/crisi/castella/indexes.htm

L'actual model de producció d'aliments i la seva relació amb el petroli

Font: http://www.edualter.org/material/actualitat/crisi/modelcentre.htm

La principal característica de l'actual model de producció d'aliments és que l'agricultura ha deixat d'estar en mans de pagesos i agricultors per passar a estar controlada per grans empreses transnacionals. Aquestes, han convertit la producció d'aliments en un procés industrial i han transformat els aliments en mercaderies financeres amb les que especular i enriquir-se desmesuradament.

Com hem arribat a aquesta situació?

Després de diversos segles sense grans modificacions en l'agricultura i la ramaderia, entre els anys 40 i 60 va començar l'anomenada Revolució Verda, que va transformar definitivament l'agricultura a gran part del món. La Revolució Verda tenia com a objectiu principal augmentar el rendiment de les produccions agrícoles, és a dir, intensificar la producció - produir més quantitat d'aliments en la mateixa superfície. La Revolució Verda significa l'entrada de l'agricultura en el model industrial, i es caracteritza pels següents elements:

• Introducció de maquinària agrícola a gran escala
• Ús de grans quantitats de fertilitzants i pesticides
  
• Ús de llavors millorades de propietat privada
  
• Millora i mecanització dels sistemes de rec

La Revolució Verda significa l'entrada del petroli al món dels aliments (i no precisament com a condiment...) en molts aspectes:

Si bé aquesta Revolució augmenta la producció agrícola, comença a generar una perillosa dependència entre la producció mundial d'aliments i el petroli, i genera una sèrie de problemàtiques socials i ambientals derivades de la imposició d'un Model Agrícola Industrial. És aquest model el que exclourà a la majoria de camperols pobres dels països en vies de desenvolupament, ja que es fa necessari un capital inicial important per poder adquirir la maquinària agrícola i comprar els fertilitzants, pesticides, etc. Així, els petits agricultors dels països d'Àfrica, Àsia i Amèrica queden exclosos d'aquesta nova agricultura que no dóna resposta a la seva realitat. Entretant, als països rics, la pagesia es modernitza i aposta per aquest Model Agrícola Industrial, que amb el pas dels anys ha fet reduir el nombre d'explotacions agràries. Les principals raons d'aquesta exclusió dels petits camperols del sistema de producció mundial d'aliments són, entre altres:

1. La necessitat de crèdits financers per fer front a les inversions
2. La forta dependència de recursos productius cada cop més cars i de les multinacionals que proporcionen alguns d'aquests recursos
3. Les subvencions i ajuts de les polítiques agràries als països del nord, que fa que es venguin els aliments per sota del preu de producció
4. El tipus de produccions altament lligades a la competivitat

A aquesta primera etapa d'industrialització de l'agricultura i de l'inici de la ramaderia intensiva, li segueix a partir del anys 90, l'entrada de la Biotecnologia a la producció d'aliments, amb el seu producte estrella, les llavors modificades genèticament, els famosos Transgènics.

Amb la irrupció dels transgènics a l'agricultura, algunes poques empreses transnacionals com Monsanto, Bayer, Singenta i Pioneer-DuPont; monopolitzen la venta de llavors, d'agroquímics i pesticides, productes que constitueixen l'anomenat pack tecnològic, imposant d'aquesta manera als països en vies de desenvolupament una agricultura per a l'exportació i una agricultura sense agricultors.

Les llavors comercialitzades per aquestes empreses solen ser tècnicament inviables per la sembra de futures campanyes. O bé perquè són llavors de varietats híbrides o perquè tenen inserida la tecnologia terminator. D'aquesta manera, any rera any cal adquirir el pack tecnològic complert (llavor, fertilitzant, herbicida, ...). Paral·lelament cada cop és menys usual la conservació de llavors per part de la pagesia, generant així un escenari agrícola fortament condicionat a les patents imposades per aquestes empreses.

Enmig de l'avenç del neoliberalisme dels 90, els aliments també es converteixen en una mercaderia financera, i comença l'especulació amb els preus.

Així, ens trobem en un procés en el qual les terres fèrtils passen de ser productores d'aliments per alimentar a la població local, a productores de mercaderies d'alt valor per a la exportació, per abastir els supermercats d'Europa i Estats Units. En els darrers temps, la irrupció dels agrocombustibles (1) ha accelerat aquest procés i terres destinades a la producció d'aliments en països del sud, s'han destinat a cultius per a la fabricació de combustibles.

En canvi a Europa, els agricultors passen a ser els jardiners del paisatge, on l'interès productiu perd importància front a la necessitat de mantenir un entorn net i ordenat. Els ajuts adreçats al sector agrícola prenen aquesta forma i fomenten una agricultura poc lligada a la producció.

Entre 1960 i l'actualitat, s'ha triplicat la quantitat de grans ( blat, arròs, soja, etc.…) produïts al món, mentre que la població mundial s'ha duplicat. És a dir, en l'actualitat, la quantitat d'aliments produïts per càpita ha augmentat un 50%, però malgrat això, la fam al món segueix. Dels 845 milions de persones amb fam al món, el 80% viuen en zones rurals, és a dir, són camperoles.

L'any 2008, l'any de la crisi alimentària, la producció d'aliments ha assolit un nou rècord mundial segons la FAO, l'Organització de les Nacions Unides per als Aliments i l'Agricultura. Sembla doncs, que el problema no és la quantitat d'aliments que es produeixen, sinó qui els produeix, com es produeixen i a qui van destinats aquests aliments.

(1) (també mal anomenats biocombustibles, i diem mal anomenats perquè els productes definits com a bio s'associen a productes sans i saludables. D'ara endavant es farà referència a aquests productes com a agrocombustibles)

ACTIVITAT 1: Agricultura Industrial vs Agricultura Agroecològica

Definició:
Consisteix en identificar els elements que caracteritzen els dos models d'agricultura, diferenciar-los i debatre els avantatges i inconvenients de cadascun.

Objectius:

• Identificar els models d'agricultura existents i les seves característiques
  
• Avaluar i contraposar els avantatges i inconvenients de cada model d'agricultura
  
• Identificar l'agricultura predominant al nostre entorn.

Material:

Targetes amb les característiques dels diferents models d'agricultura, tantes targetes de cada característica com grups es facin a la classe.

RENTABLE	SOSTENIBLE	ÚS D'AGROQUÍMICS
DESGASTA LA TERRA	ÚS DE MAQUINÀRIA AGRÍCOLA	ALTA PRODUCTIVITAT
GENERA MÀ D'OBRA	DEPENENT DEL PETROLI	ALIMENTS PER POBLACIÓ LOCAL
TRANSPORT INTERNACIONAL D'ALIMENTS	AGRICULTURA AMB AGRICULTORS	RESPECTE A LES CULTURES LOCALS
DEPENDÈNCIA DE LES MULTINACIONALS	ALIMENTS SALUDABLES	DIVERSITAT D'ALIMENTS

Durada: 1h

Metodologia:

Part 1

• Cada grup situa les targetes com a característica de l'agricultura industrial o agroecològica segons cregui convenient.
• Un cop fet això, cada grup enumera 3 avantatges i 3 inconvenients de cada tipus d'agricultura
• Es posen en comú a la pissarra i es genera un debat sobre els models d'agricultura.
  

Part 2

En funció de la zona d'origen dels estudiants, cadascú pot ubicar l'agricultura o ramaderia que es produeix a la seva localitat en un dels 2 models i explicar perquè la situa on la situa, i com li agradaria que fos en realitat l'agricultura a la seva zona.

Elements de reflexió:

En l'article Els aliments de qualitat en un món globalitzat, de Josep Orra i Capdevila, ex-coordinador comarcal de la Unió de Pagesos, l'autor ens presenta els avantatges de l'agricultura agroecològica davant l'allau d'aliments importats procedents de l'agricultura industrial. A més, ens presenta algunes accions que podem prendre per millorar la nostra alimentació i la situació del planeta.

• Per què creus que diu que bo i barat no pot anar de la mà en qüestió d'aliments?
• A què es refereix amb aliments Sans? Es refereix als que anuncien per la televisió com a saludables?
• Per què creus que diu que si mengem productes locals i ecològics fem salut per al planeta?

ELS ALIMENTS DE QUALITAT EN UN MÓN GLOBALITTZAT

Estem acostumats a menjar de tot durant tot l'any. Hem perdut, o ens han fet perdre, en molts aliments, el gust pel producte fresc, massa sovint els aliments han de patir processos de transformació perquè puguin ser transportats llargues distàncies, fins i tot milers de quilòmetres. Aquests processos desvirtuen el gust real del producte, llavors hi afegeixen potenciadors del sabor, un pilot de conservants disfressats sota un reguitzell de "E" i qui sap quantes coses més. Hem perdut el sentit de l'estacionalitat de molts aliments, allò de "ara és temporada de: maduixes, de raïms…"

Hauríem d'entendre que bo i barat no pot ser, els pagesos ho sabem prou bé, el que costa produir, els que volem fer producció ecològica encara és més complicat. Després has de competir amb productes que venen de lluny on els controls de qualitat fins i tot de vegades son dubtosos, sobretot a l'hora de produir, fent servir alguns químics que afortunadament a Europa no son permesos i que en certs països s'utilitzen amb el conseqüent risc per al medi ambient i fins i tot per a les persones. Alguns pretenen justificar aquest sistema, dient que estem en un món globalitzat i que consumint aliments produïts al tercer món contribuïm a ajudar la gent d'aquests països a que és puguin guanyar la vida, ja que allà l'únic que tenen és la terra i l'agricultura. Això no és pas ben bé així, quan hi ha grans produccions, aquestes estan en mans d' unes poques multinacionals i a la llarga porten més misèria a la població, doncs els aboquen a abandonar el seus cultius tradicionals per a la seva subsistència convertint les terres en grans extensions de monocultiu amb la conseqüent pèrdua de fertilitat. Per no parlar dels preus abusivament baixos que reben els productors. Ens volen fer creure que tot el món és un gran mercat i campi qui pugui. Però mira que està passant amb aquest gran mercat, quan el que té la parada més grossa a l'altra part de món estira més el braç que la màniga i li trontolla aquesta parada, és com un efecte domino i aleshores correm-hi tots que és fa tard. Per tan, això de desincentivar la producció a Europa, que ja ens ho portaran tot de fora, compte que algun dia no tinguem problemes. Ens haurem carregat els pagesos i que farem?

Sovint estalviem massa en el menjar, anem a mirar el més barat, sense fixar-nos en la qualitat. Hauríem d'entendre que consumir aliments naturals i de qualitat és una medicina preventiva. És clar que això no ens dóna cap prestigi social, ens miraran més per com vestim, el cotxe que conduïm o on anem de vacances i per tan preferim destinar més diners a aquests altres aspectes. El pressupost que la majoria de les famílies destina a l'alimentació ha anat baixant els darrers anys. També hi ha un allau d'aliments que anuncien més com a medicaments que com a menjar: els han enriquit amb tota mena de vitamines, minerals, nutrients..., si fem cas del que ens diuen, gairebé son miraculosos. És clar que els han hagut d'enriquir, i el motiu és que abans els hi han tret totes les seves propietats. És més, alguns d'aquests aliments, per la manera com han estat produïts, ja no tenen gaires propietats nutritives. No cal dir que els aliments més sans i que ens aporten més nutrients son els ecològics, encara que de vegades no els més atractius per a la vista. Només per posar dos exemples: la llet produïda de manera ecològica té un 30% més de vitamina E i provitamina A i un 60% més d' Omega 3, una taronja ecològica té un 20% més de vitamina C.

I, encara no hem parlat dels aliments transgènics, tot i que ens volen fer creure que no representen cap risc, de moment no hi ha res demostrat que això sigui així. Tot el que sigui alterar el procés natural de les plantes va en contra de la natura i per tant tard o d'hora en contra nostra. A més que aquestes llavors estan controlades per unes poques empreses i això fa el pagès encara més dependent.

Ja hi ha gent que és conscient de la importància d'una alimentació sana, i quan dic sana no em refereixo pas precisament al que ens venen a la televisió- Són gent que no deixa que li venguin bou per bèstia grossa.

Hi ha: els moviments "Slow Food" que en molts països tenen seguidors. Aquí tenim les cooperatives de consum que consumeixen només productes locals i ecològics, i tracten directament amb el pagès.

Per part dels productors, també cada vegada n'hi ha més que fan producció ecològica, sense anar més lluny, fa poc s'ha constituït una associació de productors ecològics de les comarques de Girona, on el Ripollès hi té un pes important amb una vintena d'associats.

Resumint: us diria fem salut, fem salut per nosaltres i pel planeta, mengem productes produïts a casa nostra i a ser possible ecològics.

Josep Orra i Capdevila, ex-coordinador comarcal de la Unió de Pagesos

http://repera.wordpress.com/2008/11/03/orra-aliments/

Els orígens de la crisi alimentària: Tota la culpa la té el petroli?

L'espectacular augment dels preus dels aliments que s'ha produït durant l'any 2008 a tot el món és el que anomenem clarament com a Crisi Alimentària. El preu del Blat ha augmentat un130 % en l'últim any, i en els darrers dos anys el de l'arròs s'ha duplicat, i el del Blat de Moro ha augmentat un 50%. Si bé la crisi ha afectat a tot el món, ha impactat especialment en els països més pobres com Haití, Camerun o Filipinas, on la gent ha sortit al carrer protestant pel desmesurat augment dels preus.

En aquests temps, els organismes multilaterals com la FAO - l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació - y el Banc Mundial, així com també els grans mitjans de comunicació, han apuntat a les següents causes com a responsables de la Crisis Alimentaria

• Males Collites y Reducció de les Reserves de Grans
  
• Crisi Energètica y Biocombustibles
  
• Augment de la Demanda Mundial
  
• Canvi Climàtic

Si ens hi fixem bé, la majoria de les causes són externes al mode de producció dels aliments. L'augment de la demanda mundial d'aliments és conseqüència de l'augment de la població mundial, el canvi climàtic és un procés generat per l'activitat humana, i les males collites són causades per la sequera, les plagues, etc.… També la crisi energètica té els seus orígens en l'augment del preu del petroli.

Per tant, per als organismes internacionals i els mitjans de comunicació de masses, la culpa de la Crisi Alimentària no la té el mode de produir els aliments sinó altres factors que no depenen de l'agricultura ni la ramaderia.

Les organitzacions camperoles i d'agricultors de petita escala de La Via Campesina, amb presència a més de 40 països, apunten uns altres motius com a responsables de l'augment mundial del preu dels aliments: L'actual model agroindustrial exportador d'aliments en mans de les empreses transnacionals.

Així doncs, la Via Campesina, com moltes altres ONG i moviments socials afins, apunten a qüestions molt més estructurals, és a dir, apunten a la forma de l'actual agricultura i ramaderia com a culpable de la Crisi Alimentària i la fam al món. Les principals conseqüències d'aquest model agroindustrial són, doncs:

• Els països han perdut la capacitat de produir aliments per a ells mateixos

  Amb les polítiques neoliberals, els països en vies de desenvolupament han obert les fronteres a la importació de productes agrícoles d'Europa i Estats Units (productes subvencionats que es venen per sota del cost de producció), destruint les produccions locals i s'han vist obligats a destinar les seves terres agrícoles a la producció d'aliments per a l'exportació (soja, cafè, plàtans, etc.…), per tal de tenir divises i comprar aliments.

  Els aliments viatgen milers de quilòmetres per anar des del país productor fins a la nostra taula, i aliments que abans produíem a pocs quilòmetres, ara els importem d'altres continents….

• Especulació amb els aliments

  El preu mundial dels aliments es decideix en gran part en el Mercat de Futur de Chicago. Des de fa temps, el capital financer ha entrat a especular amb els aliments. Aquest 2008, any de crisis, les grans empreses d'aliments han incrementat els seus beneficis en un 45% de mitjana. Mentre que milions de persones moren de gana anualment, les multinacionals de l'alimentació no paren d'acumular beneficis.

• Control de la Producció Mundial d'aliments per part de Transnacionals

  Amb la irrupció dels transgènics, s'ha consolidat un model mundial de producció d'aliments en el qual unes poques empreses venen les llavors, els fertilitzants i els pesticides al productor; després li compren la producció i les mateixes empreses la transporten a l'altra punta del món cap a les grans cadenes de distribució: els supermercats com Carrefour o Wal-Mart, presents a tot el món, que també monopolitzen la distribució d'aliments i ens imposen què comprar i com comprar.
  Tot el circuit està en mans privades i els governs han perdut pràcticament qualsevol possibilitat de definir quins aliments ha de produir un país.

• Agrocombustibles

  Els agrocombustibles porten al límit aquest sistema agrícola. Les millors terres que produeixen aliments estan passant a ser usades per a sembrar soja, colza, palma, cultius a partir dels quals fabricar agrocombustibles. És a dir, la producció d'aliments està perdent terreny davant la producció de combustibles. L'augment del preu del petroli ha disparat les inversions en fàbriques d'agrocombustibles, la compra de terres i les inversions de futur, la qual cosa representa una gran amenaça per a la producció d'aliments a molts països.

• Model agrícola dependent del petroli

  Com comentàvem abans, la revolució verda va convertir l'agricultura i la ramaderia intensiva en una producció amb una alta demanda energètica, amb alta dependència del petroli. S'estima que produir sota criteris agroecològics (és a dir, sense pesticides, de manera sostenible i per a mercats locals) consumeix entre 6 o 7 vegades menys energia que fer-ho de manera intensiva industrial. En el model actual sense petroli no hi ha agricultura. Necessari per als fertilitzants, la maquinària, el transport..., el Banc Mundial estima que en l'increment de preus dels aliments, l'augment del preu del petroli n'ha estat responsable en un 15%. Igualment, durant la darrera Crisi Financera, el preu del petroli ha baixat dramàticament i ningú no ha notat una davallada del preu dels aliments.

Si bé el petroli no és l'únic ni el menys important responsable de la pujada de preus dels aliments, sí que és preocupant la dependència que la producció d'aliments té del petroli i la previsió dels problemes que tindrem en els propers 10 anys quan es comencin a esgotar les reserves de petroli.

Cal doncs, optar per altres formes de produir i consumir aliments

ACTIVITAT 2: SÓN ELS TRANSGÈNICS LA SOLUCIÓ, O SÓN PART DEL PROBLEMA?

Definició:

Recerca a Internet de les diferents postures que hi ha actualment enfront dels transgènics, qui les sosté i presa de posició al respecte.

Objectius:

• Identificar els actors que intervenen en el debat sobre transgènics
• Ubicar la posició que sostenen en funció dels seus interessos
• Analitzar la informació disponible sobre els riscos i les oportunitats dels transgènics.
• Practicar la cerca d'informació a Internet i la discriminació d'aquesta informació en funció de la seva importància

Duració: 1:30- 2 hores

Material: Aula Informàtica per tal de connectar-se a Internet i trobar la informació necessària per completar la taula següent:

QUI	NOM DE L'ORGANITZACÓ O EMPRESA	POSICIÓ RESPECTE ELS TRANSGÈNICS	ARGUMENTS	INTERESSOS
Petits Productors
Grans Productors
Multinacionals de l'alimentació
Nacions Unides - FAO
Grups Ecologistes
Consumidors del Nord

Metodologia:

En parelles, es busca a la xarxa d'Internet durant una hora, la posició que tenen els diferents actors de la cadena en relació als transgènics: Petits Productors, Grans Productors, Empreses Multinacionals, la FAO, Grups ecologístes i de Consumidors,. Per fer-ho, cal identificar una organització o empresa que representi a cadascun dels actors, trobar els seu posicionament respecte els transgènics i completar la taula.

Un cop completada la taula amb els diferents posicionaments en relació als transgènics, es proposa organitzar un debat sobre el tema.

Prenent com a base els resultats de la cerca i els coneixements previs sobre el tema, els estudiants han de definir la seva posició en relació als transgènics.

Algunes frases que poden servir de punt de partida per al debat:

• Els transgènics no solucionen la falta d'aliments al món
• La productivitat dels transgènics és més alta que la dels cultius normals
• Els transgènics trauran els petits productors de la pobresa
• Els transgènics són una amenaça per als petits productors
  

Elements de Reflexió:

A continuació proposem la lectura, anàlisi i reflexió a partir de dos articles que plantegen posicions diferents sobre la crisi alimentària:

El primer article: UNA RESPUESTA A LA CRISIS GLOBAL DE LOS ALIMENTOS - ¡Los/as campesinos/as y pequeños agricultores pueden alimentar el mundo! - La Vía Campesina - Maig 2008, és la posició de l'organització mundial La Vía Campesina de petits productors y camperols sobre la crisi alimentària, en el qual s'hi busquen les causes i es proposen solucions.

El segon article: FAQ de la FAO SOBRE LA SITUACIÓ ALIMENTARIA - Las 10 preguntas más frecuentes sobre el aumento reciente de los precios de los alimentos. - FAO - Gener 2008, és la posició de la FAO - l'organisme de les Nacions Unides sobre l'Agricultura i l'Alimentació- en relació a la crisi mundial dels aliments.

• Compara la posició de La Via Campesina i de la FAO en relació a 3 dels possibles causants de la Crisi Alimentària Global:
  • Agrocombustibles (Biocombustibles)
  • Crisi Energètica
  • Transgènics
• Busca 2 causes de la Crisi alimentària que anomena La Vía Campesina y que no anomena la FAO. A que creus que es deu aquesta diferència?
• Quina és la teva opinió sobre un i altre article? Quin dels dos et sembla més interessant? Perquè?

Respostes a la crisi: Sobirania Alimentària

Davant d'aquesta Crisi Alimentària i del perill de seguir mantenint aquest sistema de producció d'aliments que prioritza els beneficis d'unes poques empreses davant la necessitat d'alimentar a la població mundial, cal buscar una resposta local i global alhora que ens permeti transformar aquesta situació.

La resposta és la Sobirania Alimentària: El dret de cada poble a decidir què produir, com produir-ho i què consumir. La Sobirania Alimentària és una proposta que ens afecta a tots i totes: productors, comerciants i consumidors, un repte que permeti recuperar una agricultura amb agricultors i una alimentació sana i natural. Una proposta que ens allibera de la dependència del petroli i del món financer.

Les principals propostes de la Sobirana Alimentària són:

• Afavorir la producció local d'aliments per a la població local
• Afavorir l'accés a la terra, l'aigua i les llavors per part dels petits agricultors i camperols
  
• Produir sota criteris ecològics, reduint i/o eliminant l'ús d'agroquímics i fertilitzants.
  
• Promoure l'agricultura familiar sostenible i no les empreses dels agronegocis industrials.
  
• Reduir el transport d'aliments
  
• Consum responsable i de productes de temporada
  
• Afavorir les cooperatives de productors i les cooperatives de consum.

Ara cal pensar què podem fer cadascú de nosaltres per afavorir aquest canvi.

ACTIVITAT 3. JO NO VULL MENJAR PETROLI !

Descripció: Buscar alternatives concretes en la nostra alimentació quotidiana per tal de consumir aliments de manera que ens apropem a la Sobirania Alimentària

Objectius

• Reflexionar sobre l'origen dels aliments que mengem quotidianament
  
• Investigar sobre la producció local d'aliments
  
• La recerca d'alternatives senzilles que contribueixin a reduir la dependència energètica i enforteixin la producció local d'aliments

Durada: Aquesta activitat cal treballar-la en dues sessions, ja que necessita d'un treball a casa per tal de completar el seu objectiu pràctic

Metodologia

1. Escull un dia de la setmana i esbrina l'origen de cadascun dels productes que t'alimenten, sobretot verdures, peix, envasats, etc.….
2. Completa la següent taula:
   

ALIMENT	MARCA	ORIGEN	DISTÀNCIA (KM)	COMPRAT A: ( botiga, super, hiper, etc…)
ESMORZAR
DINAR
BERENAR
SOPAR

TOTAL KM:

3. Ets capaç de reduir els quilòmetres de la teva dieta?
   Intenta trobar els mateixos aliments que composen la teva dieta, però que provinguin de la zona on vius, és a dir, produïts a prop de casa teva.
   
   
4. Comparteix amb els altres estudiants les dificultats (o facilitats) que has tingut per trobar els mateixos aliments que consumeixes, però que estiguin produïts prop de casa teva.
   
   1. Perquè succeeix això?
   2. En que hauríem de canviar la nostra alimentació?

Elements de Reflexió:

A partir de la lectura del següent article:

La pobreza es rural. GUSTAVO Duch. Director de Veterinarios Sin Fronteras. 31/10/2008 El Periódico de Catalunya. Opinión La preocupación por la salud del sistema financiero hace que nos olvidemos de los otros males que flagelan al planeta: la crisis energética, la crisis alimentaria y la crisis ecológica. Pero están ahí. Recientemente, la FAO ha informado de que el aumento de los precios de los alimentos provocó que el pasado año 75 millones de personas se sumaran a la cifra de desnutridos. Y según ha explicado el director general del FMI, "los precios alimentarios se han estabilizado, pero a un nivel extremadamente elevado, y seguirán a ese nivel el próximo año, lo que es muy grave para los 43 países más pobres". Y la pregunta que me hago entonces es: si el precio de los alimentos es elevado, ¿por qué dos terceras partes de la pobreza la padecen los campesinos productores de alimentos? La respuesta se encuentra cuando se va de visita a un supermercado. Compren los ingredientes necesarios para hacer un litro de gazpacho. Más o menos se gastarán 3,60 euros. Si los compraran directamente al agricultor que cultivó los tomates, pepinos, pimientos, ajo y cebolla, le costarían un euro.

• És possible avui en dia comprar directament al productor? Com ho podem fer?
• Coneixes què són les cooperatives de consum? Esbrina si n'hi ha alguna funcionant al teu barri (centres cívics, centre socials, etc.…) o població i fixa't en les característiques que té.

Recursos sobre el tema

Pàgines web

www.noetmengiselmon.org

http://www.derechoalimentacion.org/webkwderecho/index.asp

www.viacampesina.org

www.supermercatsnogracies.org

www.xarxaconsum.net

http://www.grain.org/principal/

www.fao.org

http://www.decreixement.net

www.fian.org

http://www.foodfirst.org/

http://alainet.org.

Llibres

Tanques Llenos, Estómagos Vacíos. Fidel Castro y otros. Ediciones Luxemburg. Any 2007

Alimentos Globalizados. 2ª edición ampliada. Soberanía Alimentaria y Comercio Justo. Xavier Montagut y Frabrizio Dogliotti. Editorial Icària

Cosecha Robada. El Secuestro del Suministro Mundial de Alimentos. Vandana Shiva. Editorial Paidos. 2003

Con los pies en la Tierra. Gustavo Duch. Any 2007 Editorial Icaria

Doce mitos del Hambre. Peter Rosset. Any 2004. Editrial Icaria