Itinerari pel Poble Nou de Barcelona: 22@, la ciutat postindustrial

Foto: E. Jimeno

1. Visita les pàgines http://catpaisatge.net/educacio/flash/index.php?idm=1&nom=convidat&usr=convidat&pass=convidat&ies=convidats

http://catpaisatge.net/educacio/barcelona/documentacio_barcelona/document_16.pdf (interesant pdf)

2. Llegeix els següents textos:

Ciutat, territori, paisatge: Documents complementaris. Barcelona 22@

Document 1

EL POBLENOU

L’espai que ocupa avui el Poblenou fou durant segles una zona d’aiguamolls, humida i poc
saludable, del municipi de Sant Martí de Provençals. Atrets per la proximitat de la ciutat i la
disponibilitat d’aigua, els empresaris tèxtils van instal·lar les seves fàbriques a la zona al mateix temps que es construïen habitatges per als treballadors. A mitjan segle XIX es va crear el barri del Poblenou prop del mar. El 1897 el municipi de Sant Martí de Provençals es va annexionar al de Barcelona.


A finals del segle XIX el Poblenou era el barri industrial més important de Catalunya. Se
l’anomenava el Manchester català. A començaments del segle XX s’hi van instal·lar indústries d’automoció, arts gràfiques i alimentació. El Poblenou es va mantenir com a barri industrial fins a mitjan segle XX, en què les indústries van anar-se’n a la perifèria perquè necessitaven més espai o perquè eren contaminants. Les antigues naus es van convertir en magatzems i agències de transport.

Després d’un període de decadència, entre 1960 i 1980, el barri es va començar a revaloritzar
gràcies a la construcció de la Vila Olímpica dels Jocs Olímpics del 1992. Actualment, està
patint un procés de transformació que l’ha de convertir en el principal centre d’indústria
tecnològica i cultural del país. Una nova funció que alguns voldrien que es fes mantenint
l’antiga fisonomia del barri.

El Poblenou ha estat sempre un barri d’obrers i de classes mitjanes; un barri amb molta vida
popular. Hi ha hagut antics moviments associacionistes, cooperatives, locals culturals, etc.
També va ser un dels nuclis de la resistència obrera de la ciutat en l’època de la
industrialització. Els habitatges de la zona no han tingut sempre les condicions desitjades. En
deixar de ser un barri industrial, es va convertir en una zona deteriorada on les fàbriques
abandonades s’ajuntaven amb els enderrocs. La zona més insalubre era la que queda a prop
del mar, on arribaven els col·lectors de les aigües residuals de Barcelona. Les obres de la Vila
Olímpica, Diagonal Mar i les actuals del 22@ han representat un sanejament de la zona però
no deixen de preocupar els antics habitants del barri, que temen que es converteixi en una
zona de luxe on ells no tinguin lloc.

Font: Ciutat, territori, paisatge http://catpaisatge.net/educacio/barcelona/documentacio_barcelona/document_40.pdf

Document 2

EL DISTRICTE TECNOLÒGIC 22@

Actualment, en el món globalitzat, el futur industrial d’una ciutat del món occidental ha
d’incloure la tecnologia, la creativitat i la cultura. És amb aquesta intenció que l’Ajuntament de Barcelona està constituint el districte tecnològic 22@, als terrenys de l’antic barri industrial del Poblenou. El projecte afecta unes 200 hectàrees, unes 115 illes de cases, i està previst que l’execució duri entre quinze i vint anys.

Per poder executar el projecte s’ha hagut de modificar el Pla General Metropolità de l’any 1976, que preveia que aquesta zona només podia ser industrial. Ara, al nou barri, hi poden coexistir totes aquestes activitats:

Indústries, sempre que no siguin activitats industrials molestes, contaminants o
perilloses.

Oficines, universitats i empreses relacionades amb les noves tecnologies, el sector
audiovisual i la recerca biomèdica, i noves indústries relacionades amb el disseny,
l’art o altres elements culturals.

Habitatges. Es mantenen els 4.600 habitatges que existeixen a la zona, se’n creen
de nous, es readapten com a habitatges antics edificis industrials (loft) i es construeixen més de 4.000 pisos socials.

Comerços, excepte grans superfícies.

Equipaments residencials: hotels, apartaments i habitatges de lloguer per allotjar
temporalment el personal que treballi a les empreses de la zona.

Equipaments sanitaris, escolars, esportius i de lleure, per als veïns del barri.

Equipaments per facilitar les activitats d’investigació, formació i difusió del coneixement pròpies d’aquest districte: potents xarxes d’energia i de
telecomunicacions, climatització i recollida neumàtica de residus centralitzada en
illes de cases...

Font: Extret de http://www.bcn.es/22@bcn/cata/presentacion/index.html

Document 3

UN PLA D’INFRAESTRUCTURES AVANÇAT I SOSTENIBLE

Una de les actuacions més importants en la transformació del districte 22@ és el pla
d’infraestructures. Les noves xarxes d’energia, aigua, climatització centralitzada,
telecomunicacions i recollida neumàtica i selectiva de residus procuren l’eficàcia en l’ús de
l’energia i la gestió responsable dels recursos naturals.

El pla preveu l’establiment d’unes xarxes generals que circulen per sota dels carrers i de les
quals surten unes galeries que condueixen els serveis a cada illa de cases. Aquest sistema de
gestió conjunta facilita l’estalvi i resulta molt més còmode per a l’usuari. Posem per cas les
telecomunicacions: la xarxa general, que és de fibra fosca i té molta potència, arriba a tots els
pisos i pot ser usada per totes les companyies. O la recollida de residus orgànics: en aquest
cas, cada usuari llença les bosses de deixalles en uns grans tubs instal·lats a cada planta, on
un sistema de trituradores, situat a sota de l’edifici, en redueix el volum i les transporta cap a
una sala on són recollides periòdicament.

El pla d’infraestructures també té en compte la mobilitat. Es pretén que a partir del 2010 la
meitat de les persones que es desplacin al barri vagin en transport públic, a peu o en bicicleta, i que les que ho facin en vehicle privat disposin d’aparcaments. Per aconseguir-ho, es millora la xarxa de transport públic, es crea una xarxa de carrils bici i s’estableix un sistema de semàfors centralitzat que faciliti el trànsit. D’aquesta manera també s’aconsegueix una millora en la contaminació acústica i mediambiental.

Font: Extret de http://www.bcn.es/22@bcn/cata/presentacion/index.html

Document 4

OPINIONS SOBRE LA TRANSFORMACIÓ DEL BARRI

“A mí que no me toquen Razzmatazz, que es la única sala que todavía programa
música interesante en esta ciudad.” Álex.

“Yo quiero que en el 22@ también haya vida. Que el barrio no se dedique
exclusivamente a oficinas y empresas, y que pueda convertirse en un nuevo barrio
residencial de la ciudad. Hay que abogar por los barrios que viven durante las 24 horas
del día.” Belén.

“Yo espero que gracias al 22@ Barcelona atraiga nuevo capital extranjero empresarial.
Que se especialice en áreas de innovación y que pueda recortar todo lo que le ha
comido Madrid en los últimos años.” Maika.

“Me gusta que se le dé otro aire a la zona industrial de Barcelona. Una ciudad debe
progresar y reinventarse continuamente a sí misma.” Candela.

“Yo lo único que quiero es que no haya tanta especulación como en el Fòrum, que se respete el legado industrial y a los vecinos que han vivido en el barrio toda su vida.” Alicia.

“Jo trobo que tot és millorar. És clar que també estaria bé conservar la part més històrica del barri i, d’aquesta manera, aconseguir un cert contrast.” Pili.

“Em sembla que ja tenim prou modernitat i disseny a Barcelona. No estaria malament pensar a mantenir certs edificis històrics: el contrast amb edificis contemporanis no està
malament. A més, no parla tothom de ‘preservar la memòria històrica’? Molts edificis de
l'Eixample s’estan restaurant mantenint la façana.” Vasari.

“Em sembla una maniobra urbanística d’alt nivell que dissona amb el sentir popular del
Poblenou. Espero que s’aturi aquesta especulació tan gran que s’està produint en
aquest barri de Barcelona.” Joan Carles.

Font: Extret del fòrum d’Internet Què et sembla i què n'esperes del districte 22@? (Respostes,
15 i 16 de setembre de 2005)

Document 5

UN BARRIO DE MONO Y CORBATA

La llegada de empresas “limpias” al Poblenou hermana a ejecutivos y obreros. Las grúas y las zanjas se han hecho habituales –el polvo y el ruido también– en las calles del Poblenou, un barrio en plena transformación. Los monos con grasa o cemento de los obreros empiezan a mezclarse con las corbatas de los ejecutivos de grandes empresas de producción
limpia o no contaminante.

“(...) se nota un cambio de aire”, comenta Aurora López, directora de Urbanismo de la sociedad municipal 22@ que conoce cada uno de los edificios y el futuro que se les viene encima. “Se palpa la actividad. Donde se ha instalado T-Systems (uno de los ejemplos más citados por los responsables del proyecto) trabajaban dos o tres personas y ahora hay casi mil. Y que se hayan rehabilitado tantos edificios indica que la gente cree en esto.” Pere, propietario de un bar: “He ampliado de cara a las expectativas creadas por el 22@. De momento funciona (...).

La zona queda desangelada por la tarde. Cuando construyan viviendas…” La propietaria de
otro bar: “Por ahora hemos perdido (...), en este solar había empresas, casi 8.000 personas.
Las empresas se han ido todas. (...). Ahora nos toca aguantar, porque dentro de tres o cuatro
años esto será guapísimo.”

Están proyectados más de 4.000 pisos de protección oficial (...). El presidente de la asociación de vecinos del Poblenou habla de una renovación a dos velocidades. “Es un invento que ya veremos si acabará bien (...). El 22@ es una idea muy debatida, que la asociación y las entidades apoyamos en su día por la promesa de viviendas protegidas, equipamientos, zona verde y el mantenimiento de la actividad industrial, que es la identidad del barrio.” Pero, matiza, la parte social no se consolidará hasta el 2010 o 2012 (...), se entregarán este año, unas 70.

“Hay una actividad frenética en la construcción de oficinas y hoteles, mientras que el ritmo es muy lento en equipamientos y pisos de protección.” Tampoco tiene tan claro que se hayan
ganado lugares de trabajo (...): “El Ayuntamiento aún no nos ha dado las cifras.”

Font: Francesc Peirón. La Vanguardia, 8 de febrer de 2006.

Document 6

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL I PRESERVAR LA VIDA DEL BARRI

La major part del barri estava ocupada per grans naus industrials, algunes de les quals
ocupaven més d’una illa de cases. Moltes d’aquestes naus s’havien construït seguint les
normes del modernisme i d’altres, seguint diversos estils industrials. En aquest antic paisatge
industrial criden especialment l’atenció les altes xemeneies de les fàbriques modernistes.

Entre les fàbriques s’hi havien construït cases de treballadors. Al llarg d’alguns dels carrers més importants, com ara el carrer Pere IV i l’entorn al nucli més urbanitzat, la rambla del Poblenou, s’alcen cases de pisos d’estil modernista i alguns petits xalets on vivia la burgesia local.

La notable vida associativa del barri també es nota en el plànol urbanístic amb la presència
d’edificis com ara el Casino del Poblenou, l’entitat més representativa del barri, situat a la
Rambla, i el local associatiu de les Flors de Maig. Aquest era l’aspecte del barri abans de les
transformacions urbanístiques.

La construcció dels nous barris ha aixecat una important polèmica entre els defensors de
l’enderrocament total dels edificis antics i els que volen que es recuperi una part de l’antic teixit urbà i del patrimoni industrial. En el cas de l’edificació de la Vila Olímpica dels Jocs del 1992, l’Ajuntament de Barcelona va optar per l’enderroc. En el cas del Districte 22@, es va optar pel manteniment i la rehabilitació d’una part del barri. Després de molts enfrontaments i lluites urbanes, i cedint a les pressions de diferents col·lectius, associacions, intel·lectuals i
estudiosos, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit conservar 114 edificis industrials antics i
crear, a l’antiga fàbrica de Can Saladrigues, un centre d’estudi de la cultura industrial.
En totes dues solucions hi ha persones que pensen que els canvis tan importants en un barri
comporten un canvi de població i es lamentena que els barris perdin els seus antics habitants i la manera de viure del passat. Tenen por que els treballadors i les classes mitjanes que
ocupaven el barri es vegin desplaçats pels nous pobladors de més alt nivell adquisitiu, ja que la reconstrucció d’un barri implica la revalorització dels pisos i uns preus de compra o de lloguer molt alts.

Alguna part d’aquest patrimoni que és testimoni del passat del barri està en molt males
condicions, però n’hi ha d’altres que es mantenen en un estat que permet la reconstrucció i
l’habilitació per a noves funcions. Això és el que es fa amb antigues fàbriques que es
converteixen en pisos taller, anomenats lofts, o amb fàbriques que canvien les produccions
però mantenen el seu aspecte anterior.

Font: Ciutat, territori, paisatge http://catpaisatge.net/educacio/barcelona/documentacio_barcelona/document_40.pdf


3. Utilitza la informació dels documents anteriors per comentar les següents imatges:

---