http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21960&p_ex=escalesTítol Els rius i els llacs
Programa Catalunya des de l'aire
Idioma Català
Producció TVC, NEW ELEMENTS, 1999
Durada 32min.
Àmbit Ciències naturals, Ciències socials
Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències socials, Geografia, Ciències de la naturalesa
Nivell ESO, BT
L'helicòpter del programa "Catalunya des de l'aire" segueix, en aquest capítol, el curs dels rius catalans. La xarxa fluvial ha estat un factor vertebrador del territori, amb rius amb característiques ben diferents. El recorregut comença als Aiguamolls de l'Empordà, que són els marjals dels rius Fluvià i Muga. La Muga alimenta el pantà de Boadella i la urbanització d'Empuriabrava. El Fluvià travessa poblacions com Castellfollit de la Roca i Besalú i desemboca prop de Sant Pere Pescador. El riu Ter passa per Setcases, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Manlleu i Roda de Ter. Alimenta els pantans de Sau i de Susqueda. A Girona, el Ter conflueix amb els rius Onyar i Güell. El tram final, que travessa Sarrià de Ter i Medinyà, es va modificar a l'edat mitjana per fer-lo desembocar a l'Estartit, passant per Torroella de Montgrí. Les imatges del programa també mostren l'estany de Banyoles, d'origen càrstic i tectònic, i el riu Tordera, que neix al Montseny i passa per Hostalric. Els rius Congost, Tenes, Ripoll, Mogent i la riera de Caldes drenen la comarca del Vallès Oriental i s'uneixen i formen el Besòs en el seu camí fins al mar. El riu Llobregat neix a Castellar de n'Hug i passa per la Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Bagà, Cercs, el pantà de la Baells, la colònia Rosal, Gironella, Puig-reig, Balsareny, Sallent, Navarcles, el Pont de Vilomara, Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, Martorell, Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat, on desemboca formant un delta. El Cardener és un afluent del Llobregat. Travessa el Solsonès, rega el pantà de Sant Ponç, passa per Cardona i Súria i s'uneix al Llobregat a Manresa. Un altre afluent del Llobregat és el riu Anoia. El riu Foix aporta aigua al pantà del mateix nom. El Gaià alimenta el pantà de Gaià i passa per Santa Perpètua de Gaià i el Pont d'Armentera. El Francolí acompanya les poblacions de l'Espluga de Francolí, Montblanc i la ciutat de Tarragona. La Garona, un riu de la conca atlàntica, és l'artèria de la Vall d'Aran i travessa Vielha, Era Bordeta, Bossòst, Les i Pontaut. El riu Segre passa per Llívia, Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Martinet, el Pont de Bar, la Seu d'Urgell, la Vansa, Organyà, Coll de Nargó, el pantà d'Oliana, Oliana, Bassella, la Clua, Ponts, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer. Un dels seus afluents, la Noguera Pallaresa, travessa Alòs d'Isil, Isil, Borén, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, el pantà de la Torrassa, Llavorsí, Rialb, Sort, Gerri de la Sal, la Pobla de Segur, el pantà de Sant Antoni, Pessonada, Salàs de Pallars, Llimiana, el pantà de Cellers, Cellers, el congost de Terradets i els pantans de Camarasa i de Sant Llorenç. A Camarasa, la Noguera Pallaresa s'ajunta amb el Segre i arriben junts a Balaguer. La Noguera Ribagorçana, un altre afluent del Segre, neix als cims aranesos i, amb la Noguera de Tor, rep la neu fosa del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La Noguera de Tor travessa la Vall de Boí i la Noguera Ribagorçana passa per Vilaller, el Pont de Suert, el pantà d'Escales, la vall d'Àger, els pantans de Canelles i de Santa Anna, Torrelameu i Corbins, on s'ajunta amb el Segre. Del Segre surten diversos canals que han transformat el paisatge, com el canal d'Urgell o el de Vallmanya. La ciutat de Lleida s'identifica amb aquest riu, que també alimenta els pantans de la Casa i d'Utxesa. Després de passar per Torres de Segre, rep les aigües del Cinca a la Granja d'Escarp. L'Ebre, amb afluents com l'Algars, abasta el pantans de Riba-roja i de Flix i travessa les poblacions de Riba-roja d'Ebre, Flix, Ascó, Garcia, Móra d'Ebre, Miravet, Xerta, Tivenys, Tortosa i Amposta. La seva desembocadura forma un delta de gran riquesa faunística, considerat la zona humida més important de Catalunya.
