Una empresa estudia instalar una central geotérmica en el Vallès

La compañía realizará estudios en 19 municipios del Vallès Oriental, incluido Granollers Font: Revista del Vallès Data: 07/11/2008

La energía geotérmica es una energía renovable que se obtiene del calor que se produce en el interior de la Tierra. Este tipo de energía se manifiesta a través de distintos procesos geológicos como por ejemplo volcanes o géiseres que expulsan agua caliente y agua termal.

Si bien es cierto que en el Vallès no existe ningún indicio de actividad volcánica, como si sucede en otras comarcas como por ejemplo la Garrotxa, también es verdad que en varios puntos del territorio existen importantes corrientes de agua termal.

Una geografía singular

Raúl Hidalgo, director de operaciones de Petratherm España, asegura que este precedente y las "características geográficas y orográficas de la zona del Vallès" han sido los principales motivos que han llevado a la compañía a solicitar los permisos necesarios para iniciar una serie de estudios para comprobar la viabilidad de construir una central en esta zona de Catalunya.

A pesar de ello, el responsable de la empresa ya ha anunciado que de común acuerdo con la Generalitat, renuncian a incluir en sus estudios los afloramientos termales de Caldes: "Las localizaciones termales de Caldes tienen un perímetro de protección que debe respetarse, pero más allá de este perímetro nosotros queremos alejamos aún más para garantizar que nuestra actividad no causará daños a nadie". Del mismo modo, los estudios previos tampoco incluyen la Garriga, aunque la empresa ha anunciado que realizará pruebas en Llinars y Sant Antoni de Vilamajor.

Cabe destacar que en los últimos años España ha apostado fuerte por las energías renovables. Actualmente el gobierno ofrece importantes incentivos económicos a las empresas que realizan prácticas de este tipo. Este ha sido otro de los argumentos que ha conducido a Petratherm hasta España, donde desempeña otros proyectos en Madrid y Canarias.

Por el momento la compañía, con sede en Unley (Australia), ha solicitado permiso de investigación minera en una franja que se extiende desde Terrassa hasta Llinars del Vallès. Según los anuncios publicados en el Diari Oficial de la Generalitat a finales de septiembre se trata de un área que afecta 19 municipios del Valles, entre ellos Lliçà de Vall, Lliçà d' Amunt, Granollers, Canovelles, Cardedeu, l' Ametlla del Vallès, Les Franqueses del Vallès, La Roca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor y Llinars del Vallès. El responsable de la empresa afirma que estas comprobaciones, que podrían empezar en 5 ó 6 meses, servirán para determinar si existen rocas calientes a 15O grados de temperatura como mínimo y a una profundidad de entre 3.000 y 4.000 metros. Si el resultado es positivo la empresa promotora podría iniciar el proyecto para instalar la planta de producción de electricidad en 4 ó 5 años.

Método innovador

Para extraer el calor del subsuelo esta central utilizaría un innovador sistema que se llama Intercanviador Geotérmico Estimulante (IGE).

1. Este método consiste en la introducción de sondas hasta unos 4.000 metros de profundidad para encontrar rocas de más de 15O grados.
2. El proceso se basa en inyectar agua en estas zonas y extraerla cuando se ha calentado por el contacto con las rocas calientes.
3. Cuando llega a la superficie, el agua caliente pasa por un intercambiador de calor donde hay un circuito cerrado con un fluido orgánico de bajo punto de ebullición.
4. Después de esta operación el resultado se reinyecta en el subsuelo para volver a recalentarse por la roca, que actúa como si de una estufa se tratase.
5. Cuando se calienta este fluido, entra en ebullición y se convierte en vapor.
6. Finalmente la fuerza de este vapor se aprovecha para mover un turbogenerador y producir electricidad.
7. La fase vapor de este líquido orgánico se enfría en un condensador para volver a empezar el circuito, de manera que el consumo de agua es mínimo.

Raúl Hidalgo afirma que este sistema posibilita extraer energía de donde no se podía hasta ahora: "Hasta hace poco era prácticamente imposible aprovechar el calor del subsuelo que esperamos encontrar en el Valles para producir electricidad, pero ahora disponemos de esta tecnología que es muy eficiente y limpia". En caso de que se pudiese llevar a cabo este sistema, apunta Hidalgo, podríamos disponer de una energía alternativa rentable que a diferencia de la eólica o la solar, se puede explotar todos los días "independientemente de si hace solo viento".

Història de Cardedeu per Víctor Busquet

per Víctor Busquet, CARDEDEU, desembre de 2004

FONT: http://www.cardedeu.org/firadenadal/historiadecardedeu.htm


El passat de Cardedeu és com els altres passats. Però és el nostre. I no us podeu imaginar la duresa de sintetitzar quan és tan gran la densitat i tan àmplia la història. Ho faré, però.
Venim de lluny. De molt lluny. Seguint el camí ral de Via Augusta, on es troben monedes ibèriques. I el megàlit de Pins Rosés, on poques pedres, avui, resten dempeus. Al Poble Sec, al Pla de Rifanyes, es troben restes de mosaic i fragments de ceràmica.

El nom de Cardedeu apareix al segle XI. Se'n dirà Carotitulo i ja al segle XII prendrà el nom de Cardedetulo i finalment Cardedol.
Amb aquest nom el rei Jaume I signa la carta de Repoblació de l'any 1272.

A la paret nord de l'església hi ha vestigis del vell temple romànic del segle XII, i l'any 1158 els comptes de Barcelona van erigir la petita capella de Sant Corneli. L'any 1384 Cardedeu passa a ser «carrer i braç» de Barcelona, en un document signat a Fraga pel rei Pere III.

Als segles XVI i XVII es construeixen a la vila les masies més importants, les cases del carrer Major i del carrer hospital, la fleca vella, can Montells, can Lladó i can Batlle.

La porta de la nostra església data de l'any 1780, i la campana més antiga que avui encara toca, la «Teresa» és de l'any 1742.

L'any 1795 és reconstruïda la capella de Sant Hilari, amb una primitiva campana del segle XV.

L'any 1785 Cardedeu té 1.085 habitants. És un petit nucli de carrers estrets amb algunes cases disseminades, al barri de La Creu, a ponent i La Granada a llevant.

El 1808 té lloc a la serra de can Suari d'Alfou la batalla de Cardedeu entre les forces napoleòniques del general Saint Cyr i les del general Vives. La derrota d'aquestes obrirà als francesos les portes de Barcelona.

A l'entrada de la vila podem veure un dels monuments mes emblemàtics: la Creu de Terme, amb data de l'any 1679. També la capella del Sant Crist del carrer Major (Teresa Oller) data de l'any 1699.

L'any 1857 es construeix la primera sala de ball de Cardedeu, i el dia 1 de setembre del 1860 comença a circular el primer ferrocarril i es construeix l'estació, i el 1864 s'inaugura la carretera de Caldes.

Aquests avenços obririen una nova perspectiva urbanística a Cardedeu. Es construeixen nous carrers com el de Sant Antoni (1876) que unirà el centre amb la nova carretera, el carrer de Sant Josep, i els petits carrers del costat de la nova avinguda, on es construiran pocs anys mes tard les grans mansions modernistes que encara avui podem admirar.

L'any 1865 neix el gran patrici cardedeuenc, en Tomàs Balvey i Bas, historiador, fundador del nostre museu i hereu de la nissaga farmacèutica del segle XVII.

L'any 1873 té lloc la defensa aferrissada del campanar dels liberals de la vila davant les tropes carlines del general Savalls. Quan es van rendir, prometent el seu perdó, els va assassinar a Vilamajor. En aquesta incursió, els carlins van cremar l'estació i l'ajuntament, amb l'arxiu municipal.

L'any 1871 es beneïda la campana de Sant Corneli. Aquesta capella, l'any 1835, havia passat a poder del municipi.

L'any 1890, el vicari J. Avinyó i en Tomàs Balvey fan reviure l'aplec de Sant Hilari, que feia molts anys que no se celebrava.

L'any 1877 es funda la Germandat de la Santa Espina, la mes antiga de Cardedeu i una de les mes antigues de Catalunya. Molts anys abans, però, a Cardedeu ja es venerava una espina de Crist, referida en una escriptura del 1450. Les diverses relíquies han anat desapareixent, pera la que avui es custodia a la parròquia va arribar a la vila l'any 1949.

El 1870 es construeix la primera torre: la Quinta Borrell, i el 1880 és instal·lat el rellotge del campanar.

Des d'Alfou, on passava llargues temporades, el poeta Cases i Amigó escriu el poema «Poncella d'amor», on ens parla de la Fira de Maig de Cardedeu.

L'any 1900 la nostra vila té 1.493 habitants. L'any 1901 té lloc a Cardedeu la primera processó del Sagrat Cor, que durarà fins el 1968. Això no obstant, les primeres festes eucarístiques daten del 1865, amb l'epidèmia de còlera, de la qual es va lliurar Cardedeu. Des de sempre, però, el protagonisme d'aquella festa fou dels estiuejants.

A primers del segle XX comença la il·luminació de gas.

L'any 1910 té lloc la inauguració del Cercle de Recreu («can Segarra») la magnífica sala de festes modernista del carrer de Sant Antoni. Aquell any surten els primers gegants de Cardedeu, cremats el 1936.

El 1913 s'instal·la la primera central telefònica. Un any desprès arriba a Cardedeu l'electricitat.

Son anys d'un ràpid desenvolupament urbanístic i social. El 1915 té lloc la fundació de l'Agrupació Coral Cardedeuenca i del Futbol Club Cardedeu.

Els anys 1916 i 1917 es fan les primeres cases als barris del Poble Sec i l'Estalvi, i l'any 1921 s'inaugura el cementiri nou i el Camp d'Esports.

Segueix la febre urbanística. Cardedeu es transforma.

El 1930 l'Ajuntament compra el parc Els Pinetons. L'any 1931, el president Francesc Macia ve a Cardedeu a presidir el II Concurs d'Aviació, patrocinat per La Generalitat. Aquell any s'obre la carretera de Mataró.

L'any 1933 te lloc el primer Aplec de Sardanes, que obrirà una llarga i gloriosa etapa del sardanisme cardedeuenc. Aquell mateix any s'inaugura l'Esbarjo Parroquial, costejat amb aportacions dels vilatans. Eis temps il·lusionats de la república deixaran pas a una estranya guerra que no volia ningú. També la gent de Cardedeu va treure l'odi amagat. El 21 de juliol del 1936 és cremada l'església amb les relíquies, les imatges i els bancs. Son abatudes les campanes. Només se salva la «Teresa». Múltiples imatges del carrer són trencades: la Creu de Terme, el Sant Crist del carrer Major, el Sant Antoni, del mateix carrer ...

L'any 1938 Cardedeu es bombardejat amb el resultat de nombrosos morts. L'any 1937 s'inicia el primer projecte de l'embassament de Vallforners.

El 29 de gener del 1939 les tropes de Franco ocupen Cardedeu. El 1940 es restableix el culte a l'església parroquial. El 1942 es posa en escena «Gent d'ara», la primera obra en català. La vida ciutadana es «normalitza». El 1944 s'inaugura la sucursal de «La Caixa», el senyor Balvey cedeix el seu museu a la vila (1942) i el 1947 s'inaugura la biblioteca «Marc de Vilalba». Aquell any son beneïdes les noves campanes: la «Maria» -la grossa-, la «Pilar» i la «Laieta», que juntament amb la «Teresa», encara avui sentim repicar al nostre campanar.

L'any 1953 s'inaugura el Seminari Dominicà, i l'agost d'aquell any el nou Ajuntament, a la plaça de Sant Joan.

El 1956 són asfaltats els primers carrers.

El febrer del 1963 cauen Els Tres Pins, un arbre gegantí i emblemàtic de Cardedeu. La seva soca es avui al parc municipal. La societat civil anava avançant amb fermesa. Es feien Pastorets i teatre, futbol i bàsquet, les caramelles per Pasqua, i una munió de coses noves empreses per un jovent emprenedor que. anava preparant el Cardedeu del futur.
I es que la gent que ostentava el poder estimava Cardedeu i el sentia seu en tot moment, per damunt de la política i de la situació històrica.

Una de les fites importants seria la inauguració l'any 1974 del Casal del Jubilat i el 1975 del Casal de Cultura i Museu-Arxiu Tomàs Balvey. Unes realitzacions ciutadanes que foren desitjades durant molts anys.

L'any 1975 mor Franco. I comença la mobilització política a la vila. El febrer del 1977 es forma l'Assemblea de Catalunya local. Es tapen els rètols dels carrers amb noms nous i canviats al català amb rajoles de ceràmica. El 1979 tenen lloc les primeres eleccions municipals democràtiques. En sortirà alcalde en Ramon Comas, que serà el que durarà mes temps al càrrec (fins les eleccions del 1995).

L'any 1978 s'havia salvat l'edifici dels Dominics, i aquest es va adaptar per al nou Institut de Batxillerat, que va inaugurar el president Jordi Pujol l'any 1982.
El dia 23 de juny del 1981 Televisió Cardedeu inicia les seves emissions en una polèmica jornada, inaugurada pel President del Parlament de Catalunya Heribert Barrera, i clausurada per la Guardia Civil. Serà la primera televisió comunitària de l'Estat. Es va construir el nou pavelló d'esports, i Cardedeu s'ha transformat en un poble viu. La societat civil, com sempre, ha seguit la tasca d'aquesta transformació amb esperança.

I tant els representants del poble durant la dictadura, com els de la primera democràcia, com l'Ajuntament actual, tenen ben clar el missatge i la guia d'uns avantpassats que saberen pensar sempre en el futur de Cardedeu.
Calia filar prim. La historia vol temps i espai. I els anys passen de pressa. Però no tant. Només perquè us en feu una idea. I es que la història que fem tots cada dia, seguirà oferint dates i dades, ara i demà pels segles dels segles. Si més no, preneu-me la bona voluntat.

Activitat: “Presentació sobre l’evolució urbana de Cardedeu”

Es tracta d’explicar l’evolució urbana de Cardedeu (o qualsevol altra població) mitjançant plans, imatges i textos presentats en format ppt o similars.

Com a índex orientatiu proposem el següent:

1. Situació de Cardedeu i marc geogràfic (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)

2. Orígens de Cardedeu (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)

3. Cardedeu durant l’època medieval i moderna (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)

4. La transformació en una vila moderna al segle XIX (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)

5. Cardedeu, vila d’estiueig (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu i http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Joaquim_Raspall_i_Mayol#Cardedeu)

6. Cardedeu al llarg de segle XX (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)

6.1. Abans de la Guerra Civil (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)


6.2. Durant la Guerra Civil
(http://www.websmuseugranollers.org/memoriaretrobada/mapa2.php?recordID=99)

OBRIR FOTO OBRIR FITXA
OBRIR FOTO OBRIR FITXA
OBRIR FOTO OBRIR FITXA
OBRIR FOTO OBRIR FITXA
OBRIR FOTO OBRIR FITXA


6.3. La postguerra (http://www.museugranollers.org/alcaldes/poblacions.php?id_poblacio=2 i
http://cardedeublogs.com/node/78)


6.4. Els anys seixanta (http://www.museugranollers.org/alcaldes/poblacions.php?id_poblacio=2)
http://cardedeublogs.com/node/78)

6.5. Des dels anys setanta fins a l’actualitat (http://www.museugranollers.org/alcaldes/poblacions.php?id_poblacio=2 i
http://cardedeublogs.com/node/78)

7. El Cardedeu del futur (al 2025: 25.000 habitants?)

Normes urbanístiques
Plànol O-1-1
Plànol O-1-2
Plànol O-2-1
Plànol O-2-2
Plànol O-2-3
Plànol O-3-1
Plànol O-3-2
Plànol O-4-1
Plànol O-4-2
Plànol O-4-3
Plànol O-5-1
Plànol O-5-2
Plànol O-6-1
Plànol O-6-10
Plànol O-6-2
Plànol O-6-3
Plànol O-6-4
Plànol O-6-5
Plànol O-6-6



Vegeu també

El Nas de Cardedeu: http://www.ullalull.com/nas2.htm (cada nou número inclou informació sobre la història urbana de Cardedeu)
http://elsomnidelcartograf.blogspot.com/search/label/cardedeu
Ajuntament de Cardedeu
Informació de la Generalitat de Catalunya
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
L'Esquellot Associació Cultural de Cardedeu
Casal de Joves de Cardedeu
Llista i Biografia dels alcaldes de Cardedeu des de 1900 fins ara
Museu Arxiu Tomàs Balbey
Visualitzador cartogràfic: http://delta.icc.es/ideLocal/IdecServ?codi=080462&tipus=c

El creixement urbanístic de Cardedeu (textos i imatges)

Cardedeu 1777

Cardedeu 1930

Cardedeu 1962

Cardedeu actual

Cardedeu actual

Cardedeu actual

Cardedeu actual

Ajuntament de Cardedeu

Creu del terme de Cardedeu

Cardedeu actual

Cardedeu actual

Font: http://www.cardedeu.org/

Cardedeu, amb un terme municipal de 12,89 Km2, està situat al centre de la depressió del Vallès Oriental, a 195 m sobre el nivell del mar, emmarcat al nord pel massís del Montseny i al sud per la serralada litoral.

La vila s’estén a banda i banda de la riera de Vallforners i està limitada per petites carenes i serres que configuren un paisatge típicament vallesà.

A tant sols 37 km de Barcelona i a 7 de Granollers, Cardedeu gaudeix de bones vies de comunicació - la línia fèrria de Barcelona a França, l’enllaç amb l’autopista AP7, la carretera comarcal C-251 i les locals a Cànoves, Dosrius i la Roca – que permeten un fàcil accés i apropen el municipi a les principals poblacions de l’entorn.

Cardedeu, un poble amb història

Els testimonis arqueològics situen l’origen de Cardedeu en època antiga. L’església parroquial (documentada d’ençà el 1012) va ser el centre al voltant del qual es va començar a formar el primer nucli de població i urbà.

El 1272 Jaume I atorgà la carta de poblament a Cardedeu, amb el privilegi de celebrar fira i mercat i de permetre el pas del camí reial per dins el municipi.

El 1384 el municipi de Vilamajor i les seves parròquies (Cardedeu, el Fou i Santa Susanna) van esdevenir carrer de Barcelona, en virtut d’un pacte amb la ciutat comtal.

El 1599 Cardedeu és constituí en municipi autònom, i es va iniciar, així, un llarg i lent període de creixement econòmic i urbanístic.

La transformació de Cardedeu en una vila moderna es va produir a finals del segle XIX. La construcció de la línia fèrria (1860) i de la carretera comarcal (1865) van propiciar el creixement vers aquestes noves vies de comunicació.

Un creixement singular per l’elecció de la vila com a poble d’estiueig per un bon nombre de famílies barcelonines atretes pel clima, l’entorn i la proximitat amb la ciutat. Durant les tres primeres dècades del segle XX , amb la construcció de residències d’estiu i la projecció de noves zones d’urbanització, Cardedeu va anar adquirint el caràcter que el defineix avui com un poble residencial.

Vila d'estiueig

Un cop passades les guerres carlines fou quan a Cardedeu començà a tenir especial importància el fenomen de l'estiueig, amb les primeres viles construïdes l'any 1880. Els arquitectes més destacats que hi intervingueren foren: Eduard Balcells, Ramon Puig i Giralt, Josep Ros i Vila, i el més conegut de tots, Manuel Raspall, que deixaren un valuós patrimoni arquitectònic encara ara conservat.Entre els estiuejants que escolliren Cardedeu a finals del segle XIX i primeries del XX hi ha figures com els senadors Josep Vilaseca i Moragues i Josep Daurella i Rull, els alcaldes de Barcelona Marià Borrell i Joan Amat i Sormani, o el diputat de corts per la Lliga Regionalista Joan Lligé i Pagès, a més de diferents industrials, banquers i professionals liberals.

El 18 d'agost de 1907 es van celebrar els Jocs Florals de Cardedeu amb la lectura del discurs d'inauguració per part de Josep Carner. Un altre escriptor català de renom que visità la població en diverses ocasions va ser Santiago Rusiñol, qui en alguna ocasió es desplaçà des de Llinars per gaudir de representacions de cardedeuencs aficionats al teatre al Gran Casino del Vallès. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)

El Museu Arxiu Tomàs Balvey, ubicat a l’antic Casal Daurella, recull la història del municipi. La seva col·lecció més interessant és la farmàcia Balvey de principis del segle XIX, i també un jardí de plantes remeires.

El patrimoni arquitectònic és present a Cardedeu en els seus carrers i places. Es conserven edificacions i restes d’època medieval i moderna, de les quals destaquen

• la capella de Sant Corneli (s. XI),
• la Fleca Vella (1550),
• el Casal Bell·lloch (s. XVIII) i
• la Creu de Terme (1679).
  

La masia de Can Batlle-Torrent (s. XVI-XVII) o Can Serra ( s. XVIII) són testimonis, dins el nucli urbà, del Cardedeu antic.

Les magnífiques torres modernistes bastides pels estiuejants són presents en tot el municipi.
Els jardins d’aquestes cases enllacen amb les avingudes i carrers arbrats i condueixen vers la zona de parcs, amb el parc Els Pinetons i el parc de Pompeu Fabra a banda i banda de la riera.

La riera de Cardedeu neix a la vessant sud del massís del Montseny i és la via natural que vertebra el terme municipal de nord a sud. Altres zones d’interès natural són la Serreta, el Marital, la serra de Can Montells o la vall de la Coma, que fan possible apreciar que Cardedeu és un poble de color verd.Tot plegat, patrimoni i natura, fan de Cardedeu un poble atractiu que convida a passejar-hi.

L’agricultura i la ramaderia han estat l'activitat econòmica principal del municipi fins pràcticament la segona meitat del segle XX. Els cultius més importants són els cereals i els farratges. Com a activitat vinculada al camp cal mencionar la presència de vivers de plantes per a jardí, que ajuden a mantenir el paisatge agrícola de Cardedeu.

El teixit industrial actual es caracteritza per una diversitat de petites i mitjanes empreses situades principalment en les zones industrials de creació recent, en el sector sud i sud-oest de la vila.

El comerç ha estat sempre una activitat present. Des de l’època medieval es celebra el mercat setmanal, que es fa els dilluns.

Actualment l’oferta de comerç i serveis s’ha vist diversificada i permet dir que a Cardedeu hi ha de tot.

La Fira de Sant Isidre (la primera quinzena del mes de maig) és una mostra de les activitats agrícoles i ramaderes, industrials i comercials del municipi.

La Fira de Nadal i del Torró Artesà (a mitjan desembre) està dedicada a l’exposició i venda d’articles nadalencs. També cal destacar les descarregades i fires d’antiguitats que es fan al llarg de tot l’any.

La vida social de Cardedeu és notable, amb un bon nombre d’associacions i d'entitats esportives, culturals i socials, que doten el municipi d’un gran dinamisme.

A Cardedeu la festa és, per tradició, a l’estiu, amb les festes dels barris de l’Estalvi (1r diumenge de juliol), la Granada (2n diumenge de juliol), el Poble Sec (4t diumenge de juliol) i Can Canyes (últim diumenge d’agost). Aquestes festes són preludis i cloenda de la festa grossa del municipi: la Festa Major, que se celebra el 15 d’agost. D’altres celebracions que cal destacar són l’aplec i festa de Sant Hilari, el segon diumenge de gener, que té lloc al mas i ermita situats al cim de la serra del mateix nom. També, la festa de Sant Antoni, amb la tradicional passejada dels tres tombs pel centre de la vila, i l’aplec de Sardanes, restablert el 1945, i que té lloc el tercer diumenge de juny al parc Els Pinetons.

Cliqueu aquest enllaç si voleu fer una consulta per carrer
Consultar el carrerer de Cardedeu
Cliqueu aquest enllaç si voleu consultar el navegador cartogràfic
Consultar el navegador cartogràfic
Cliqueu aquest enllaç si voleu consultar la situació dels equipaments i les regidories de Cardedeu
Consultar la localització d'equipaments i regidories

POUM Cardedeu 19/09/2007

El Text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Cardedeu va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme en data 31 de maig de 2007, i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 30 d’agost de 2007.

El model de poble i territori que fixa el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Cardedeu (POUM) es basa en el respecte per l’entorn natural, la protecció d’elements d’interès arquitectònic i paisatgístic, i l’adopció de les mesures de menor impacte ambiental. A més, dota la població dels equipaments necessaris, garantint l’accés a un habitatge digne i a uns preus assequibles, incrementant les àrees d’activitat econòmica i conferint a les existents una transformació de més qualitat i valor.

El POUM aprovat provisionalment el juliol de 2004 fixava un sostre de 24.000 habitants per a l’any 2023. Ara aquesta xifra pot augmentar fins a uns 3.000 habitants més amb la incorporació de l’habitatge social que era quasi inexistent en l’anterior aprovació, i que el POUM en vigor fixa en més de 1.300. En qualsevol cas, però, aquesta és un sostre poblacional que s’hi arribaria en el suposat cas que s’urbanitzés tot el que es pot urbanitzar i es construïssin totes les parcel•les del nucli urbà amb la màxima edificabilitat que preveu el document, i que s’enderroquessin tots els habitatges amb capacitat d’ampliar-se per substituir-los per altres amb més alçària.

Normes urbanístiques

Plànol O-1-1

Plànol O-1-2

Plànol O-2-1

Plànol O-2-2

Plànol O-2-3

Plànol O-3-1

Plànol O-3-2

Plànol O-4-1

Plànol O-4-2

Plànol O-4-3

Plànol O-5-1

Plànol O-5-2

Plànol O-6-1

Plànol O-6-10

Plànol O-6-2

Plànol O-6-3

Plànol O-6-4

Plànol O-6-5

Plànol O-6-6

Més informació a:

EL SUI VIRTUAL - BIBLIOTECA DIGITAL: Cardedeu: informació sobre el municipi http://phobos.xtec.es/ieselsui/moodle/ (accés restringit)

Altres informacions a...

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu
Ajuntament de Cardedeu

Informació de la Generalitat de Catalunya

Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

L'Esquellot Associació Cultural de Cardedeu

Casal de Joves de Cardedeu

Llista i Biografia dels alcaldes de Cardedeu desde l'any 1900 fins ara

Llista de correu de Cardedeu

Museu Arxiu Tomàs Balbey

El mestre Pere Comes i el canvi climàtic des de Cardedeu (Catalunya)

FONT: Pere Comas i el canvi climàtic http://www.cavallfort.net/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1075/6-pere-comas.html


La primavera arriba un mes abans que fa cinquanta anys, a Catalunya. Pregunteu-ho a la ginesta, a les roselles i a les papallones. Arbres, plantes i animals ens ho expliquen ajudats per la memòria de l’observació rigorosa d’un mestre de Cardedeu.


Cada dia que comença és un viatge ple de canvis al nostre entorn. Veiem com evoluciona la temperatura del matí al vespre, si plou o fa sol, si fa vent o calma. Els canvis de temps acompanyen les transformacions de la natura. Aquestes, tot i que fan camí cada dia, no deixen de meravellar-nos: la florida blanca dels ametllers a l’hivern, els colors de les flors a la primavera, les cireres vermelles a primers d’estiu, les fulles que cauen dels arbres a la tardor, etc. Segur que recordeu la sensació del primer dia que heu sentit les orenetes o els falciots xisclar i els heu vist fer cercles a l’aire! Aquests i altres esdeveniments semblants fan girar la roda de les estacions i, de la mateixa manera que sabem que després del dia ve la nit, sabem que l’any que ve tornaran a esdevenir-se. Però tots aquests fenòmens tornen cada any a temps?El mestre de CardedeuPel fet de ser una persona sàvia que estimava la natura i l’entorn que envoltava la seva vida, a Cardedeu (Vallès Oriental), el mestre d’escola Pere Comas va decidir abastar amb la mirada tots, o gairebé tots, els canvis que la natura feia cada dia.



El 1952 va començar a escriure en llibres de registres els fenòmens meteorològics –temperatures, precipitacions, nevades, gelades, etc.– i altres novetats de la natura. Feia dos passeigs al dia i anotava si veia que els ametllers florien, o si havien sortit les fulles dels castanyers, o si la papallona blanca apareixia per primera vegada, o si sentia el cucut. Així, va registrar més de cinquanta anys d’allò que la ciència en diu fenologia: l’aparició de les diferents fases de vegetals i animals –els cicles vitals dels organismes. Pere Comas, que va morir el 2004, va deixar un arxiu de milers de llibres: els diaris del clima que ell va viure a Cardedeu. Els anys noranta, els científics que estudiaven el canvi climàtic van tenir notícia dels registres del mestre de Cardedeu i van anar a trobar-lo. És així com la seva feina singular va passar a ser una tasca d’interès per a tota la humanitat.



El director de la Unitat d’Ecofisiologia del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Josep Peñuelas, que hem anat a visitar a la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que de registres com el d’en Pere n’hi ha poquíssims. “Té més de cent espècies vegetals, moltes espècies animals, ocells i invertebrats; i no va fallar mai, perquè no se n’anava mai de Cardedeu.



És extraordinari tenir, d’una mateixa persona, dades durant tant de temps, d’una manera tan completa i continuada!”, ens explica.En Josep i altres investigadors van analitzar els llibres de registres de Cardedeu. Amb les dades d’en Pere van veure que la mitjana de la temperatura ha augmentat 1,4 graus centígrads al Vallès Oriental. “Això és molt!”, diu en Josep.



Com a conseqüència, la natura ha fet canvis. A partir de les observacions del mestre de Cardedeu, els científics han pogut determinar que les fulles dels arbres surten ara, de mitjana, vint dies abans. Per exemple, la pomera, l’om i la figuera treuen les fulles amb un mes d’antelació respecte de fa cinquanta anys. L’ametller i el pollancre, quinze dies abans. Les plantes també floreixen i fan fruit, de mitjana, deu dies abans que fa trenta anys i l’aparició dels insectes s’ha avançat onze dies. Cada espècie, però, respon de manera diferent a l’augment de la temperatura: el vern i la ginesta floreixen amb més d’un mes d’avançament, les roselles ho fan quinze dies abans, les alzines una setmana, l’olivera no ha canviat els seus hàbits i el pi pinyoner fins i tot es retarda uns dies.


La primavera arriba abans i les orenetes més tard



La natura demostra que el clima ha canviat. La primavera arriba abans. “Les temperatures que fa cinquanta anys es registraven a primers d’abril ara ho fan a primers de març”, diu el científic català. Si el bon temps ve abans, els ocells migratoris arriben abans? Doncs no. Les dades diuen que l’oreneta, el cucut, el rossinyol i la guatlla retarden de mitjana l’arribada, al nostre país, dues setmanes respecte de fa trenta anys. “El retard segurament ve determinat pel canvi climàtic al lloc des d’on parteixen, les regions subsaharianes, on la sequera i la desforestació i la consegüent manca d’aliment poden dificultar la preparació del seu viatge”, explica en Josep. El calendari desgavellat El 2002, Pere Comas apareixia a l’article que en Josep va publicar a la revista científica Global Change Biology sota el títol “Canvis dels cicles vitals dels vegetals i els animals del 1952 al 2000 a l’àrea mediterrània”, basat en les observacions de Cardedeu.



Els investigadors del CSIC havien comprovat que el comportament dels arbres, les plantes, els insectes i els ocells que en Pere havia observat confirmava els estudis sobre l’escalfament de la Terra. Aquest escalfament ha causat el desgavell del calendari natural de vegetals i animals. Això pot alterar el nostre paisatge mediterrani. Moltes espècies poden disminuir, augmentar o desaparèixer d’acord amb les seves respostes a l’augment de la temperatura. El canvi climàtic fa canviar les seves relacions. “Si hi ha una eruga que surt dues setmanes abans, l’ocell que se n’alimenta ja no la troba quan els seus pollets trenquen l’ou. O bé l’eruga pot patir perquè ha aparegut abans que creixin les fulles que menja”, exemplifica en Josep.L’escalfament del planeta suposa un canvi accelerat del medi ambient. Què i qui el causa? Segurament ja us ho haureu ensumat: la intensa activitat humana de l’últim mig segle basada en la combustió. El creixent ús d’energies fòssils, com el petroli per al transport i la indústria. “Cal canviar tan aviat com sigui possible el tipus d’energies que utilitzem”, diu en Josep. En el cas contrari, en poques dècades, la riquesa natural que tant estimem del nostre entorn pot ser força diferent de la que observava en Pere.

Referències: Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Generalitat de Catalunya, Global Change Biology (2002)





Josep Peñuelas