"Quiero hablar de un viaje que he estado haciendo, un viaje más allá de todas las fronteras conocidas..." James Cowan: "El sueño del cartógrafo", Península, 1997.

lunes, 28 de enero de 2008

Història de Cardedeu per Víctor Busquet


per Víctor Busquet, CARDEDEU, desembre de 2004

FONT: http://www.cardedeu.org/firadenadal/historiadecardedeu.htm


El passat de Cardedeu és com els altres passats. Però és el nostre. I no us podeu imaginar la duresa de sintetitzar quan és tan gran la densitat i tan àmplia la història. Ho faré, però.
Venim de lluny. De molt lluny. Seguint el camí ral de Via Augusta, on es troben monedes ibèriques. I el megàlit de Pins Rosés, on poques pedres, avui, resten dempeus. Al Poble Sec, al Pla de Rifanyes, es troben restes de mosaic i fragments de ceràmica.

El nom de Cardedeu apareix al segle XI. Se'n dirà Carotitulo i ja al segle XII prendrà el nom de Cardedetulo i finalment Cardedol.
Amb aquest nom el rei Jaume I signa la carta de Repoblació de l'any 1272.

A la paret nord de l'església hi ha vestigis del vell temple romànic del segle XII, i l'any 1158 els comptes de Barcelona van erigir la petita capella de Sant Corneli. L'any 1384 Cardedeu passa a ser «carrer i braç» de Barcelona, en un document signat a Fraga pel rei Pere III.

Als segles XVI i XVII es construeixen a la vila les masies més importants, les cases del carrer Major i del carrer hospital, la fleca vella, can Montells, can Lladó i can Batlle.

La porta de la nostra església data de l'any 1780, i la campana més antiga que avui encara toca, la «Teresa» és de l'any 1742.

L'any 1795 és reconstruïda la capella de Sant Hilari, amb una primitiva campana del segle XV.

L'any 1785 Cardedeu té 1.085 habitants. És un petit nucli de carrers estrets amb algunes cases disseminades, al barri de La Creu, a ponent i La Granada a llevant.

El 1808 té lloc a la serra de can Suari d'Alfou la batalla de Cardedeu entre les forces napoleòniques del general Saint Cyr i les del general Vives. La derrota d'aquestes obrirà als francesos les portes de Barcelona.

A l'entrada de la vila podem veure un dels monuments mes emblemàtics: la Creu de Terme, amb data de l'any 1679. També la capella del Sant Crist del carrer Major (Teresa Oller) data de l'any 1699.

L'any 1857 es construeix la primera sala de ball de Cardedeu, i el dia 1 de setembre del 1860 comença a circular el primer ferrocarril i es construeix l'estació, i el 1864 s'inaugura la carretera de Caldes.

Aquests avenços obririen una nova perspectiva urbanística a Cardedeu. Es construeixen nous carrers com el de Sant Antoni (1876) que unirà el centre amb la nova carretera, el carrer de Sant Josep, i els petits carrers del costat de la nova avinguda, on es construiran pocs anys mes tard les grans mansions modernistes que encara avui podem admirar.

L'any 1865 neix el gran patrici cardedeuenc, en Tomàs Balvey i Bas, historiador, fundador del nostre museu i hereu de la nissaga farmacèutica del segle XVII.

L'any 1873 té lloc la defensa aferrissada del campanar dels liberals de la vila davant les tropes carlines del general Savalls. Quan es van rendir, prometent el seu perdó, els va assassinar a Vilamajor. En aquesta incursió, els carlins van cremar l'estació i l'ajuntament, amb l'arxiu municipal.

L'any 1871 es beneïda la campana de Sant Corneli. Aquesta capella, l'any 1835, havia passat a poder del municipi.

L'any 1890, el vicari J. Avinyó i en Tomàs Balvey fan reviure l'aplec de Sant Hilari, que feia molts anys que no se celebrava.

L'any 1877 es funda la Germandat de la Santa Espina, la mes antiga de Cardedeu i una de les mes antigues de Catalunya. Molts anys abans, però, a Cardedeu ja es venerava una espina de Crist, referida en una escriptura del 1450. Les diverses relíquies han anat desapareixent, pera la que avui es custodia a la parròquia va arribar a la vila l'any 1949.

El 1870 es construeix la primera torre: la Quinta Borrell, i el 1880 és instal·lat el rellotge del campanar.

Des d'Alfou, on passava llargues temporades, el poeta Cases i Amigó escriu el poema «Poncella d'amor», on ens parla de la Fira de Maig de Cardedeu.

L'any 1900 la nostra vila té 1.493 habitants. L'any 1901 té lloc a Cardedeu la primera processó del Sagrat Cor, que durarà fins el 1968. Això no obstant, les primeres festes eucarístiques daten del 1865, amb l'epidèmia de còlera, de la qual es va lliurar Cardedeu. Des de sempre, però, el protagonisme d'aquella festa fou dels estiuejants.

A primers del segle XX comença la il·luminació de gas.

L'any 1910 té lloc la inauguració del Cercle de Recreu («can Segarra») la magnífica sala de festes modernista del carrer de Sant Antoni. Aquell any surten els primers gegants de Cardedeu, cremats el 1936.

El 1913 s'instal·la la primera central telefònica. Un any desprès arriba a Cardedeu l'electricitat.

Son anys d'un ràpid desenvolupament urbanístic i social. El 1915 té lloc la fundació de l'Agrupació Coral Cardedeuenca i del Futbol Club Cardedeu.

Els anys 1916 i 1917 es fan les primeres cases als barris del Poble Sec i l'Estalvi, i l'any 1921 s'inaugura el cementiri nou i el Camp d'Esports.

Segueix la febre urbanística. Cardedeu es transforma.

El 1930 l'Ajuntament compra el parc Els Pinetons. L'any 1931, el president Francesc Macia ve a Cardedeu a presidir el II Concurs d'Aviació, patrocinat per La Generalitat. Aquell any s'obre la carretera de Mataró.

L'any 1933 te lloc el primer Aplec de Sardanes, que obrirà una llarga i gloriosa etapa del sardanisme cardedeuenc. Aquell mateix any s'inaugura l'Esbarjo Parroquial, costejat amb aportacions dels vilatans. Eis temps il·lusionats de la república deixaran pas a una estranya guerra que no volia ningú. També la gent de Cardedeu va treure l'odi amagat. El 21 de juliol del 1936 és cremada l'església amb les relíquies, les imatges i els bancs. Son abatudes les campanes. Només se salva la «Teresa». Múltiples imatges del carrer són trencades: la Creu de Terme, el Sant Crist del carrer Major, el Sant Antoni, del mateix carrer ...

L'any 1938 Cardedeu es bombardejat amb el resultat de nombrosos morts. L'any 1937 s'inicia el primer projecte de l'embassament de Vallforners.

El 29 de gener del 1939 les tropes de Franco ocupen Cardedeu. El 1940 es restableix el culte a l'església parroquial. El 1942 es posa en escena «Gent d'ara», la primera obra en català. La vida ciutadana es «normalitza». El 1944 s'inaugura la sucursal de «La Caixa», el senyor Balvey cedeix el seu museu a la vila (1942) i el 1947 s'inaugura la biblioteca «Marc de Vilalba». Aquell any son beneïdes les noves campanes: la «Maria» -la grossa-, la «Pilar» i la «Laieta», que juntament amb la «Teresa», encara avui sentim repicar al nostre campanar.

L'any 1953 s'inaugura el Seminari Dominicà, i l'agost d'aquell any el nou Ajuntament, a la plaça de Sant Joan.

El 1956 són asfaltats els primers carrers.

El febrer del 1963 cauen Els Tres Pins, un arbre gegantí i emblemàtic de Cardedeu. La seva soca es avui al parc municipal. La societat civil anava avançant amb fermesa. Es feien Pastorets i teatre, futbol i bàsquet, les caramelles per Pasqua, i una munió de coses noves empreses per un jovent emprenedor que. anava preparant el Cardedeu del futur.
I es que la gent que ostentava el poder estimava Cardedeu i el sentia seu en tot moment, per damunt de la política i de la situació històrica.

Una de les fites importants seria la inauguració l'any 1974 del Casal del Jubilat i el 1975 del Casal de Cultura i Museu-Arxiu Tomàs Balvey. Unes realitzacions ciutadanes que foren desitjades durant molts anys.

L'any 1975 mor Franco. I comença la mobilització política a la vila. El febrer del 1977 es forma l'Assemblea de Catalunya local. Es tapen els rètols dels carrers amb noms nous i canviats al català amb rajoles de ceràmica. El 1979 tenen lloc les primeres eleccions municipals democràtiques. En sortirà alcalde en Ramon Comas, que serà el que durarà mes temps al càrrec (fins les eleccions del 1995).

L'any 1978 s'havia salvat l'edifici dels Dominics, i aquest es va adaptar per al nou Institut de Batxillerat, que va inaugurar el president Jordi Pujol l'any 1982.
El dia 23 de juny del 1981 Televisió Cardedeu inicia les seves emissions en una polèmica jornada, inaugurada pel President del Parlament de Catalunya Heribert Barrera, i clausurada per la Guardia Civil. Serà la primera televisió comunitària de l'Estat. Es va construir el nou pavelló d'esports, i Cardedeu s'ha transformat en un poble viu. La societat civil, com sempre, ha seguit la tasca d'aquesta transformació amb esperança.

I tant els representants del poble durant la dictadura, com els de la primera democràcia, com l'Ajuntament actual, tenen ben clar el missatge i la guia d'uns avantpassats que saberen pensar sempre en el futur de Cardedeu.
Calia filar prim. La historia vol temps i espai. I els anys passen de pressa. Però no tant. Només perquè us en feu una idea. I es que la història que fem tots cada dia, seguirà oferint dates i dades, ara i demà pels segles dels segles. Si més no, preneu-me la bona voluntat.