Maria José Viñas, periodista científica
25 de setembre de 2009
La primera vegada que vaig sentir parlar del Gran Abocador de plàstic del Pacífic, una acumulació de detritus plàstics situada al nord de les illes de Hawaii, la imatge que automàticament em va venir al cap va ser dramàtica: la d'un immens conglomerat de plàstic flotant a l'oceà.
Fotografia: Kimberly
Però segons els membres de SEAPLEX (Scripps Environmental Accumulation of Plastic Expedition), una expedició organitzada per l'Institut Oceanogràfic Scripps (San Diego) que l'agost passat va visitar el Gran Abocador, l'illa de plàstic en realitat no ho és: la major part de les deixalles que s’hi acumulen són tan petites que és difícil detectar-les a primera vista. "Sembla a una sopa aigualida, amb peces grans barrejades, com ara xarxes i ampolles", van escriure els científics del SEAPLEX al bloc que van mantenir durant els 20 dies d'expedició.
Tot i que 'sopa aigualida' no sona tan impactant com 'illa de plàstic', els efectes que l’acumulació de plàstic (que ocupa una àrea del Pacífic el doble de gran que l'estat de Texas) podria tenir als ecosistemes oceànics sí són tremends. D'acord amb els científics de SEAPLEX, les deixalles no només afecten els peixos i aus que les ingereixen o hi queden atrapats; el Gran Abocador podria alterar també la cadena alimentària oceànica al complet perquè, com que constitueix un nou hàbitat, certes espècies podrien acumular-s’hi, prosperar i alterar el menjar habitual dels animals. A més, en descompondre's, els plàstics podrien estar alliberant diverses substàncies tòxiques a l'aigua, com bisfenol A. Aquest compost podria alterar la funció hormonal i causar problemes reproductius en animals marins.
L'existència del Gran Abocador va ser vaticinada per primera vegada el 1988. Aquell any, un grup de científics va especular que la combinació de corrents marines en una zona coneguda com gir del Pacífico Norte (al nord de les illes de Hawaii, a mig camí entre els Estats Units i el Japó) atraparia en aquesta àrea les escombraries que sura sobre l’oceà. Irònicament, el que s’acumulava al gir fa cinc dècades eren nutrients, no porqueria, que alimentaven i mantenien un ecosistema sa.
En els anys 90, un oceanògraf i capità de vaixell, Charles Moore, va topar amb el Gran Abocador quan tornava a Califòrnia d'una regata. L’horroritzat capità Moore va crear la Fundació Algalita per conscienciar el públic sobre la contaminació plàstica de l'oceà. El treball de Moore, que avui es troba en ruta cap al Gran Abocador, ha servit com a toc d'atenció. Tot i això, se sap poc sobre la composició de les deixalles (que provenen majoritàriament de les costes d’Amèrica del nord i el Japó) o sobre els seus efectes mediambientals. Per intentar solucionar aquest desconeixement, els científics de SEAPLEX analitzaran durant els pròxims mesos les mostres recollides durant l'expedició. Amb elles tractaran de determinar la densitat de plàstic a l'aigua, la mida de les peces de deixalla, els tipus de plàstic acumulats al Gran Abocador i els seus efectes en el medi ambient.
Però el més preocupant és que fins ara ningú ha pogut dissenyar un mètode de neteja del Gran Abocador. Com que la majoria de partícules de plàstic acumulades són diminutes, si s’intentés netejar l'àrea amb xarxes d'arrossegament prou fines com per atrapar el plàstic flotant, les malles també empresonarien qualsevol criatura desafortunada que passés per allà. Així que, si els integrants de l'anomenat Projecte Kaisei no descobreixen una mètode més eficaç per netejar l'acumulació de plàstic, només podem intentar evitar que segueixi creixent.
