El mestre Pere Comes i el canvi climàtic des de Cardedeu (Catalunya)

FONT: Pere Comas i el canvi climàtic http://www.cavallfort.net/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1075/6-pere-comas.html


La primavera arriba un mes abans que fa cinquanta anys, a Catalunya. Pregunteu-ho a la ginesta, a les roselles i a les papallones. Arbres, plantes i animals ens ho expliquen ajudats per la memòria de l’observació rigorosa d’un mestre de Cardedeu.


Cada dia que comença és un viatge ple de canvis al nostre entorn. Veiem com evoluciona la temperatura del matí al vespre, si plou o fa sol, si fa vent o calma. Els canvis de temps acompanyen les transformacions de la natura. Aquestes, tot i que fan camí cada dia, no deixen de meravellar-nos: la florida blanca dels ametllers a l’hivern, els colors de les flors a la primavera, les cireres vermelles a primers d’estiu, les fulles que cauen dels arbres a la tardor, etc. Segur que recordeu la sensació del primer dia que heu sentit les orenetes o els falciots xisclar i els heu vist fer cercles a l’aire! Aquests i altres esdeveniments semblants fan girar la roda de les estacions i, de la mateixa manera que sabem que després del dia ve la nit, sabem que l’any que ve tornaran a esdevenir-se. Però tots aquests fenòmens tornen cada any a temps?El mestre de CardedeuPel fet de ser una persona sàvia que estimava la natura i l’entorn que envoltava la seva vida, a Cardedeu (Vallès Oriental), el mestre d’escola Pere Comas va decidir abastar amb la mirada tots, o gairebé tots, els canvis que la natura feia cada dia.



El 1952 va començar a escriure en llibres de registres els fenòmens meteorològics –temperatures, precipitacions, nevades, gelades, etc.– i altres novetats de la natura. Feia dos passeigs al dia i anotava si veia que els ametllers florien, o si havien sortit les fulles dels castanyers, o si la papallona blanca apareixia per primera vegada, o si sentia el cucut. Així, va registrar més de cinquanta anys d’allò que la ciència en diu fenologia: l’aparició de les diferents fases de vegetals i animals –els cicles vitals dels organismes. Pere Comas, que va morir el 2004, va deixar un arxiu de milers de llibres: els diaris del clima que ell va viure a Cardedeu. Els anys noranta, els científics que estudiaven el canvi climàtic van tenir notícia dels registres del mestre de Cardedeu i van anar a trobar-lo. És així com la seva feina singular va passar a ser una tasca d’interès per a tota la humanitat.



El director de la Unitat d’Ecofisiologia del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Josep Peñuelas, que hem anat a visitar a la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que de registres com el d’en Pere n’hi ha poquíssims. “Té més de cent espècies vegetals, moltes espècies animals, ocells i invertebrats; i no va fallar mai, perquè no se n’anava mai de Cardedeu.



És extraordinari tenir, d’una mateixa persona, dades durant tant de temps, d’una manera tan completa i continuada!”, ens explica.En Josep i altres investigadors van analitzar els llibres de registres de Cardedeu. Amb les dades d’en Pere van veure que la mitjana de la temperatura ha augmentat 1,4 graus centígrads al Vallès Oriental. “Això és molt!”, diu en Josep.



Com a conseqüència, la natura ha fet canvis. A partir de les observacions del mestre de Cardedeu, els científics han pogut determinar que les fulles dels arbres surten ara, de mitjana, vint dies abans. Per exemple, la pomera, l’om i la figuera treuen les fulles amb un mes d’antelació respecte de fa cinquanta anys. L’ametller i el pollancre, quinze dies abans. Les plantes també floreixen i fan fruit, de mitjana, deu dies abans que fa trenta anys i l’aparició dels insectes s’ha avançat onze dies. Cada espècie, però, respon de manera diferent a l’augment de la temperatura: el vern i la ginesta floreixen amb més d’un mes d’avançament, les roselles ho fan quinze dies abans, les alzines una setmana, l’olivera no ha canviat els seus hàbits i el pi pinyoner fins i tot es retarda uns dies.


La primavera arriba abans i les orenetes més tard



La natura demostra que el clima ha canviat. La primavera arriba abans. “Les temperatures que fa cinquanta anys es registraven a primers d’abril ara ho fan a primers de març”, diu el científic català. Si el bon temps ve abans, els ocells migratoris arriben abans? Doncs no. Les dades diuen que l’oreneta, el cucut, el rossinyol i la guatlla retarden de mitjana l’arribada, al nostre país, dues setmanes respecte de fa trenta anys. “El retard segurament ve determinat pel canvi climàtic al lloc des d’on parteixen, les regions subsaharianes, on la sequera i la desforestació i la consegüent manca d’aliment poden dificultar la preparació del seu viatge”, explica en Josep. El calendari desgavellat El 2002, Pere Comas apareixia a l’article que en Josep va publicar a la revista científica Global Change Biology sota el títol “Canvis dels cicles vitals dels vegetals i els animals del 1952 al 2000 a l’àrea mediterrània”, basat en les observacions de Cardedeu.



Els investigadors del CSIC havien comprovat que el comportament dels arbres, les plantes, els insectes i els ocells que en Pere havia observat confirmava els estudis sobre l’escalfament de la Terra. Aquest escalfament ha causat el desgavell del calendari natural de vegetals i animals. Això pot alterar el nostre paisatge mediterrani. Moltes espècies poden disminuir, augmentar o desaparèixer d’acord amb les seves respostes a l’augment de la temperatura. El canvi climàtic fa canviar les seves relacions. “Si hi ha una eruga que surt dues setmanes abans, l’ocell que se n’alimenta ja no la troba quan els seus pollets trenquen l’ou. O bé l’eruga pot patir perquè ha aparegut abans que creixin les fulles que menja”, exemplifica en Josep.L’escalfament del planeta suposa un canvi accelerat del medi ambient. Què i qui el causa? Segurament ja us ho haureu ensumat: la intensa activitat humana de l’últim mig segle basada en la combustió. El creixent ús d’energies fòssils, com el petroli per al transport i la indústria. “Cal canviar tan aviat com sigui possible el tipus d’energies que utilitzem”, diu en Josep. En el cas contrari, en poques dècades, la riquesa natural que tant estimem del nostre entorn pot ser força diferent de la que observava en Pere.

Referències: Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Generalitat de Catalunya, Global Change Biology (2002)





Josep Peñuelas