"Quiero hablar de un viaje que he estado haciendo, un viaje más allá de todas las fronteras conocidas..." James Cowan: "El sueño del cartógrafo", Península, 1997.

lunes, 22 de octubre de 2007

Pous de glaç (pozos de hielo) del Vallès Oriental



Un llibre recull l'inventari de pous de glaç del Vallès Oriental





El Consell Comarcal del Vallès Oriental, amb la coordinació del Museu de Granollers, ha publicat aquest setembre el llibre 'Els Pous de Glaç al Vallès Oriental', obra de l'historiador Jaume Dantí, la historiadora de l'art Cinta Cantarell i el fotògraf Pere Cornellas. Amb un alt nombre de fotografies, el llibre aprofundeix en el coneixement del comerç del gel, fa inventari (143 elements) i descriu els pous de glaç i de neu de la comarca.




L'obra aprofundeix en el coneixement dels espais arquitectònics que servien per emmagatzemar durant l'hivern les matèries que, transformades en gel, es feien servir en les èpoques de més calor i entorn els quals es va desenvolupar, a partir del segle XVI, una de les activitats econòmiques més antigues del Vallès Oriental, la indústria del glaç, desapareguda aproximadament als anys 40 del segle XX. Segons els autors, els pous de glaç són un referent imprescindible per conèixer la història del Vallès Oriental. Aquesta indústria rural estava fortament lligada al món urbà per les condicions físiques i de situació del Vallès, amb la neu a les zones altes (el Montseny sobretot) i el glaç que es feia a l'altiplà i a la serralada litoral i la bona comunicació amb Barcelona. Al llibre es descriu el procés de fer els blocs, diferent si es feien de neu (a les congestes) o de l'aigua que es glaçava a les basses (es posava en les poues).Com a complement del llibre dels pous de glaç, el Consell Comarcal treballa en la elaboració d'un reportatge didàctic que es distribuirà a escoles i instituts de la comarca i un portal web on es podrà consultar tot l'inventari de pous de glaç del Vallès Oriental. Alguns d'aquests pous, com els de l'Avencó a Tagamanent, s'han museïtzat i es poden visitar.



Font de la informació: Consell Comarcal del Vallès Oriental i Museu de Granollers







ELS POUS DE GLAÇ A LA FAGEDA DEL MONTSENY


Els pous de neu i glaç; Una activitat ben singular:


La conservació de la neu del Montseny per el consum humà va ser una de les activitats més tradicionals i alhora singulars que es duien a terme als cims més alts del massís.Per la documentació que es conserva, sembla ser que es va iniciar a mitjans del segle XVI, va tenir un període d'esplendor als segles XVII i XVIII i lògicament va acabar a finals del XIX amb l'arribada de les industries de gel artificial.


La neu es feia servir a l'estiu per la conservació d'aliments, del peix a les llotges dels pobles mariners, per combatre la febre, com anestèsic, per les cremades, per aturar hemorràgies, com refrescant de begudes i per fabricar gelats.
Els pous de glaç que us mostrem aquí no són fàcils de visitar, té certa dificultat trobar-los al mig del bosc ja que estan en zones altes i fredes, de difícil accés i no deixen de ser simples forats a terra, bastits amb parets de pedra seca. Qui vulgui veure'ls haurà de proveir-se d'un bon mapa i estar disposat a caminar força. Els pous de les fotografies són els pous de neu d'en Cervera, a la cota 1305 i 1310 al vessant més occidental del Turó de l'Home, ben a prop del preciós corriol que puja del corral d'en Deumal fins Les Agudes. Als voltants d'aquest corriol trobem la més alta concentració de pous de tot el Montseny, però si feu la caminada i no veieu cap pou, el simple fet d'haver passejat per la fabulosa fageda, ja haurà pagat la pena.¡¡¡ LA NEU DEL MONTSENY ES VENIA A BARCELONA, MALLORCA, ITÀLIA I CADIS !!!Aquesta activitat proporcionava uns ingressos suplementaris als habitants del Montseny, justament en èpoques de l'any en que hi havia poca feina en altres feines més habituals del camp. Era una feina que requeria nombrosa mà d'obra, en una activitat particularment dura pel fred i pels llargs desplaçaments fins els pous tant per netejar els pous abans de les primeres nevades, com per omplir els pous amb els blocs de neu premsada. Els pous s'obrien a partir del dia 1 de juliol aleshores també es necessitaven un bon grapat d'homes per fer de carregadors, traginers, carreters, etc. fins els punts de venda.


A les èpoques de màxima esplendor, Barcelona consumia més de 700 tones anuals de neu del Montseny, i encara que sembli increïble, es va arribar a vendre glaç del Montseny a Mallorca, València, Itàlia i fins i tot Cadis tal com surt acreditat en els documents i contractes que es conserven sobre aquesta activitat.


Tots els pous de neu estant pràcticament per sobre de 1200 m. d'altitud i les seves mides són d'uns 6 a 15 m. de diàmetre i una fondària que va dels 2 a 7 m.
S'han inventariat 77 pous de neu i glaç al Montseny, alguns no estant bastits amb parets de pedra, aleshores s'anomenen congestes. Els pous situats al punts més alts s'empouaven amb neu premsada i a les parts més baixes del massís es construïren a la vora de les rieres i s'omplien amb gel fabricat per la nit en basses poc fondes per facilitar la congelació.


Es començava a recollir la neu amb les primeres nevades, els homes acostaven la neu fins la vora dels pous, allí s'utilitzava un motlle de fusta o ferro que s'omplia de neu ben compactada, que es picotava ben fort amb unes masses especials. Els blocs de neu que s'obtenien es baixaven amb corrioles fins el fons dels pous i es col·locaven cuidadosament per omplir el pou fins dalt. Un cop ple el pou es tapava amb branques d'arbres, fullaraca i pedres per aïllar-lo de l'exterior i conservar el fred.
Pous de Glaç