Relleu montserratí

Les formes del relleu s'originen, bàsicament, per l'erosió diferencial, és a dir, per la resistència desigual de les roques a ser erosionades. Al Bages podem trobar els següents tipus de relleu: montserratí, tabular i de zones plegades.

RELLEU MONTSERRATÍ

L'originalitat morfològica que presenta la muntanya de Montserrat serveix de prototip de l'anomenat relleu montserratí. Sens dubte, els esvelts monòlits o agulles són les formes més espectaculars i característiques d'aquesta muntanya. Aquest relleu resulta de la interacció entre tres factors: el material, l'estructura i l'erosió.

El material és el conglomerat (o pedra pinyolenca), caracteritzat per presentar còdols de diversa naturalesa i per ser, en conjunt, molt homogeni i força resistent a l'erosió.

L'estructura ve determinada per una xarxa de fractures o diàclasis verticals que s'intersequen, tot individualitzant formes columnars.

L'erosió, per efecte de l'aigua i del glaç, ha anat modelant i arrodonint aquestes formes columnars.

Entre els conglomerats també hi ha algunes capes primes de roques més argiloses i fàcilment erosionables on creix la vegetació. Sovint, aquest nivells van relacionats amb la presència de balmes i coves.

Al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, com que els conglomerats presenten unes fractures més espaiades, el modelat erosiu dóna turons arrodonits, com per exemple el Montcau.

FONT: http://ichn.iec.cat/bages/geologia/geologia.htm

Montserrat

Montserrat és una sorprenent combinació de roques trencades i erosionades per centenars de milers d'anys que sobresurt altivament per damunt de la plana catalana, en la confluència de quatre comarques (Baix Llobregat, Vallès, Bages i Anoia).

Presenta un format molt més abrupte pel costat del riu Llobregat (el riu corre encaixat a quasi mil metres de profunditat comparat amb el cimal) que pel de la conca dels Brucs.

La seva formació es remunta a uns 25 milions d'anys, quan a l'actual despressió central catalana hi havia un mar de poca profunditat. La zona de Montserrat coincidia amb la desembocadura d'un gran riu que transportava material procedent de l'aixecament dels Pirineus. En aquest immens delta es van arribar a sedimentar més de mil metres de còdols i sorra. La barreja de materials fou perfecta: les pedres van fer de maons i la sorra de ciment. Fa uns 10 milions d'anys aquesta massa de conglomerat va emergir i l'actuació combinada de la pluja, el vent i el riu va anar disolvent les parts més toves fins deixar al descobert les formes actuals tan capricioses i peculiars que donen nom a aquest tipus de formacions: el relleu montserratí.

FONT: http://members.fortunecity.es/parsifal38/ctmuntan.htm