"Quiero hablar de un viaje que he estado haciendo, un viaje más allá de todas las fronteras conocidas..." James Cowan: "El sueño del cartógrafo", Península, 1997.

viernes, 21 de diciembre de 2007

El creixement urbanístic de Cardedeu (textos i imatges)

Cardedeu 1777


Cardedeu 1930


Cardedeu 1962


Cardedeu actual



Cardedeu actual



Cardedeu actual





Cardedeu actual



Ajuntament de Cardedeu

Creu del terme de Cardedeu



Cardedeu actual

Cardedeu actual

Cardedeu, amb un terme municipal de 12,89 Km2, està situat al centre de la depressió del Vallès Oriental, a 195 m sobre el nivell del mar, emmarcat al nord pel massís del Montseny i al sud per la serralada litoral.

La vila s’estén a banda i banda de la riera de Vallforners i està limitada per petites carenes i serres que configuren un paisatge típicament vallesà.

A tant sols 37 km de Barcelona i a 7 de Granollers, Cardedeu gaudeix de bones vies de comunicació - la línia fèrria de Barcelona a França, l’enllaç amb l’autopista AP7, la carretera comarcal C-251 i les locals a Cànoves, Dosrius i la Roca – que permeten un fàcil accés i apropen el municipi a les principals poblacions de l’entorn.

Cardedeu, un poble amb història
Els testimonis arqueològics situen l’origen de Cardedeu en època antiga. L’església parroquial (documentada d’ençà el 1012) va ser el centre al voltant del qual es va començar a formar el primer nucli de població i urbà.

El 1272 Jaume I atorgà la carta de poblament a Cardedeu, amb el privilegi de celebrar fira i mercat i de permetre el pas del camí reial per dins el municipi.

El 1384 el municipi de Vilamajor i les seves parròquies (Cardedeu, el Fou i Santa Susanna) van esdevenir carrer de Barcelona, en virtut d’un pacte amb la ciutat comtal.

El 1599 Cardedeu és constituí en municipi autònom, i es va iniciar, així, un llarg i lent període de creixement econòmic i urbanístic.

La transformació de Cardedeu en una vila moderna es va produir a finals del segle XIX. La construcció de la línia fèrria (1860) i de la carretera comarcal (1865) van propiciar el creixement vers aquestes noves vies de comunicació.

Un creixement singular per l’elecció de la vila com a poble d’estiueig per un bon nombre de famílies barcelonines atretes pel clima, l’entorn i la proximitat amb la ciutat. Durant les tres primeres dècades del segle XX , amb la construcció de residències d’estiu i la projecció de noves zones d’urbanització, Cardedeu va anar adquirint el caràcter que el defineix avui com un poble residencial.

Vila d'estiueig

Un cop passades les guerres carlines fou quan a Cardedeu començà a tenir especial importància el fenomen de l'estiueig, amb les primeres viles construïdes l'any 1880. Els arquitectes més destacats que hi intervingueren foren: Eduard Balcells, Ramon Puig i Giralt, Josep Ros i Vila, i el més conegut de tots, Manuel Raspall, que deixaren un valuós patrimoni arquitectònic encara ara conservat.Entre els estiuejants que escolliren Cardedeu a finals del segle XIX i primeries del XX hi ha figures com els senadors Josep Vilaseca i Moragues i Josep Daurella i Rull, els alcaldes de Barcelona Marià Borrell i Joan Amat i Sormani, o el diputat de corts per la Lliga Regionalista Joan Lligé i Pagès, a més de diferents industrials, banquers i professionals liberals.

El 18 d'agost de 1907 es van celebrar els Jocs Florals de Cardedeu amb la lectura del discurs d'inauguració per part de Josep Carner. Un altre escriptor català de renom que visità la població en diverses ocasions va ser Santiago Rusiñol, qui en alguna ocasió es desplaçà des de Llinars per gaudir de representacions de cardedeuencs aficionats al teatre al Gran Casino del Vallès. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)

El Museu Arxiu Tomàs Balvey, ubicat a l’antic Casal Daurella, recull la història del municipi. La seva col·lecció més interessant és la farmàcia Balvey de principis del segle XIX, i també un jardí de plantes remeires.

El patrimoni arquitectònic és present a Cardedeu en els seus carrers i places. Es conserven edificacions i restes d’època medieval i moderna, de les quals destaquen

  • la capella de Sant Corneli (s. XI),
  • la Fleca Vella (1550),
  • el Casal Bell·lloch (s. XVIII) i
  • la Creu de Terme (1679).
La masia de Can Batlle-Torrent (s. XVI-XVII) o Can Serra ( s. XVIII) són testimonis, dins el nucli urbà, del Cardedeu antic.

Les magnífiques torres modernistes bastides pels estiuejants són presents en tot el municipi.
Els jardins d’aquestes cases enllacen amb les avingudes i carrers arbrats i condueixen vers la zona de parcs, amb el parc Els Pinetons i el parc de Pompeu Fabra a banda i banda de la riera.
La riera de Cardedeu neix a la vessant sud del massís del Montseny i és la via natural que vertebra el terme municipal de nord a sud. Altres zones d’interès natural són la Serreta, el Marital, la serra de Can Montells o la vall de la Coma, que fan possible apreciar que Cardedeu és un poble de color verd.Tot plegat, patrimoni i natura, fan de Cardedeu un poble atractiu que convida a passejar-hi.

L’agricultura i la ramaderia han estat l'activitat econòmica principal del municipi fins pràcticament la segona meitat del segle XX. Els cultius més importants són els cereals i els farratges. Com a activitat vinculada al camp cal mencionar la presència de vivers de plantes per a jardí, que ajuden a mantenir el paisatge agrícola de Cardedeu.

El teixit industrial actual es caracteritza per una diversitat de petites i mitjanes empreses situades principalment en les zones industrials de creació recent, en el sector sud i sud-oest de la vila.

El comerç ha estat sempre una activitat present. Des de l’època medieval es celebra el mercat setmanal, que es fa els dilluns.
Actualment l’oferta de comerç i serveis s’ha vist diversificada i permet dir que a Cardedeu hi ha de tot.
La Fira de Sant Isidre (la primera quinzena del mes de maig) és una mostra de les activitats agrícoles i ramaderes, industrials i comercials del municipi.
La Fira de Nadal i del Torró Artesà (a mitjan desembre) està dedicada a l’exposició i venda d’articles nadalencs. També cal destacar les descarregades i fires d’antiguitats que es fan al llarg de tot l’any.
La vida social de Cardedeu és notable, amb un bon nombre d’associacions i d'entitats esportives, culturals i socials, que doten el municipi d’un gran dinamisme.
A Cardedeu la festa és, per tradició, a l’estiu, amb les festes dels barris de l’Estalvi (1r diumenge de juliol), la Granada (2n diumenge de juliol), el Poble Sec (4t diumenge de juliol) i Can Canyes (últim diumenge d’agost). Aquestes festes són preludis i cloenda de la festa grossa del municipi: la Festa Major, que se celebra el 15 d’agost. D’altres celebracions que cal destacar són l’aplec i festa de Sant Hilari, el segon diumenge de gener, que té lloc al mas i ermita situats al cim de la serra del mateix nom. També, la festa de Sant Antoni, amb la tradicional passejada dels tres tombs pel centre de la vila, i l’aplec de Sardanes, restablert el 1945, i que té lloc el tercer diumenge de juny al parc Els Pinetons.
Cliqueu aquest enllaç si voleu fer una consulta per carrer
Consultar el carrerer de Cardedeu
Cliqueu aquest enllaç si voleu consultar el navegador cartogràfic
Consultar el navegador cartogràfic
Cliqueu aquest enllaç si voleu consultar la situació dels equipaments i les regidories de Cardedeu
Consultar la localització d'equipaments i regidories

POUM Cardedeu 19/09/2007

El Text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Cardedeu va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme en data 31 de maig de 2007, i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 30 d’agost de 2007.
El model de poble i territori que fixa el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Cardedeu (POUM) es basa en el respecte per l’entorn natural, la protecció d’elements d’interès arquitectònic i paisatgístic, i l’adopció de les mesures de menor impacte ambiental. A més, dota la població dels equipaments necessaris, garantint l’accés a un habitatge digne i a uns preus assequibles, incrementant les àrees d’activitat econòmica i conferint a les existents una transformació de més qualitat i valor.
El POUM aprovat provisionalment el juliol de 2004 fixava un sostre de 24.000 habitants per a l’any 2023. Ara aquesta xifra pot augmentar fins a uns 3.000 habitants més amb la incorporació de l’habitatge social que era quasi inexistent en l’anterior aprovació, i que el POUM en vigor fixa en més de 1.300. En qualsevol cas, però, aquesta és un sostre poblacional que s’hi arribaria en el suposat cas que s’urbanitzés tot el que es pot urbanitzar i es construïssin totes les parcel•les del nucli urbà amb la màxima edificabilitat que preveu el document, i que s’enderroquessin tots els habitatges amb capacitat d’ampliar-se per substituir-los per altres amb més alçària.

Més informació a:
EL SUI VIRTUAL - BIBLIOTECA DIGITAL: Cardedeu: informació sobre el municipi http://phobos.xtec.es/ieselsui/moodle/ (accés restringit)
Altres informacions a...