"Quiero hablar de un viaje que he estado haciendo, un viaje más allá de todas las fronteras conocidas..." James Cowan: "El sueño del cartógrafo", Península, 1997.

martes, 11 de diciembre de 2007

Nous catalans

FONT: http://www.comunitats.info/portada.html

Entrevistes: http://www.comunitats.info/portada.html

Dades

Subsaharians

Descomptant els immigrants del Magrib, a Catalunya hi ha 28.687 africans, la majoria gambians (10.470) i senegalesos (5.196), i grups reduïts de guineans, camerunesos, congolesos, etc.Per sexes, la majoria de la població subsahariana de Catalunya és masculina: gambians (67%), senegalesos (80%), però hi ha força representació guineana femenina.Els subsaharians solen emigrar per motius econòmics o polítics, fugint de la misèria o de la persecució i, una volta a Catalunya, la majoria (homes joves de 25-35 anys) treballen al sector agrícola. A Catalunya hi ha associacions qua ajuden aquestes comunitats i els compatriotes que resten als països d'origen, com l'Associació d'Ajuda Humanitària a Gàmbia (Gironès), Jama (Girona), Associació E'waiso Ipola, de dones guineanes, Associació Riebapua de la Guinea Equatorial, Associació Sunugaal i Africacontact (totes quatre a Barcelona).

http://www.comunitats.info/subsahara/cat/pais.html

Marroquins

Segons el padró d'habitants de Catalunya hi ha 120.207 marroquins, quasi 16.000 més que no els que compta el Ministeri de l'Interior espanyol.En aquest grup, amb un 76% d'individus en edat laboral, hi ha majoria d'homes (64,96%); com que al país d'origen les dones no poden emigrar fora del marc familiar, de primer ve l'home i més endavant la dona i els fills.La majoria dels nouvinguts són homes joves sense gaire especialització. Treballen en la venda ambulant, la construcció, la confecció i l'agricultura.L'any 1993, en vist del creixement continuat de la població marroquina a Catalunya, es va obrir a Barcelona l'Associació de Treballadors Immigrants Marroquins (ATIME), fundada a Madrid el 1989. ATIME ofereix als marroquins orientació i acollida. També hi ha organitzacions com l'Associació Amical dels Emigrants Marroquins a Catalunya de Barcelona i una Associació d'Estudiants Marroquins a la Universitat Autònoma.

Xinesos

La població xinesa de Catalunya compta 12.068 individus empadronats, si bé pel Ministeri de l'Interior espanyol eren 14.891 l'any 2002.Per sexes, la majoria dels asiàtics residents a Catalunya són homes, però en el cas dels xinesos no hi ha tanta diferència: homes (55%), dones (45%). D'aquesta població, un 77,3% es troba en edat laboral.Els lligams de solidaritat i d'ajuda entre xinesos són molt sòlids i especialment intensos pel fet de trobar-se en un ambient llunyà (a vegades, hostil); això permet una gran infrastructura d'acollida als nouvinguts. Com és ben sabut, la majoria de xinesos que resideixen a Catalunya treballen al sector dels serveis: restauració i venda de roba o de productes tradicionals xinesos. Com que molts són empresaris, el 2002 es va constituir a Santa Coloma de Gramenet l'Associació d'Empresaris i Treballadors Xinesos de Catalunya.

Equatorians

Els equatorians formen una de les comunitats immigrades més nombroses de Catalunya, si bé no se'n pot concretar el nombre, perquè les xifres del padró (49.025 hab.) i les del Ministeri de l'Interior espanyol (20.029 hab.) difereixen notablement.Si en molts dels grups llatinoamericans que resideixen a Catalunya hi ha una certa majoria femenina, en el cas dels equatorians la distribució és força equilibrada: homes (50,18%), dones (49,68%), segons dades del 2002.Els equatorians solen arribar a Catalunya sense permís de feina, amb visat turístic, i això els obliga a cercar feines mal pagades. Bàsicament, els homes fan de pagesos i les dones, feines domèstiques. Cal recalcar les xifres d'ocupació excepcionals de les equatorianes, un 79,1% de les quals treballa (l'índex d'ocupació de les catalanes és del 35,3%, segons l'IDESCAT).A Quito la Generalitat ha obert una oficina de contractació de feina.De les entitats equatorianes de Catalunya cal destacar Llactacaru ('Terra llunyana' en quítxua), fundada el març del 2001, amb seu a Vistalegre 15, de Barcelona, on es reuneixen cada dissabte a les 18.30; i el Taller Equatorià d'Art i Cultura (TEAC), que explica els sentiments del poble indígena equatorià a base de dansa i música.