"Quiero hablar de un viaje que he estado haciendo, un viaje más allá de todas las fronteras conocidas..." James Cowan: "El sueño del cartógrafo", Península, 1997.

martes, 11 de diciembre de 2007

Posa't al meu lloc. Em dic Habib Ameziani

FONT: http://educalia.educared.net/edu2/externs/web_eaventura/catala/homecast/eurodilemes/gener2004/immigracio/index_c.html

Em dic Habib Ameziani, sóc marroquí i tinc 19 anys. Vaig néixer al sud del Marroc, en un poblet que està tocant el desert. La meva família està formada pel meu pare, la meva mare, el meu avi patern i quatre germans més: un noi més gran que jo i tres noies.

Vaig anar a l'escola fins als deu anys. Aleshores, el meu pare em va dir que m'havia de posar a treballar perquè a casa només ell guanyava un jornal i no n'hi havia prou per mantenir tota la família. Vaig posar-me a treballar amb ell a la construcció, però sense papers, ni contracte, ni res; senzillament, el dia que em cridaven hi anava. També vaig treballar recollint fruita i carregant i descarregant camions.El meu problema era que al poblet cada cop hi havia menys feina. Si m'hi quedava estaria sempre igual: enlloc d'ajudar la meva família, era una boca més per alimentar.

Poseu-vos al meu lloc! Què havia de fer? Tenia dues opcions:
La primera era mirar d'arribar a Rabat o a Casablanca, que són les ciutats més grans del Marroc. No és fàcil arribar-hi i no sabia si hi trobaria feina. Si triava aquesta opció, hauria de malviure en un suburbi, en condicions de vida molt pitjors que les que tenia al poble. Conec la situació perquè alguns amics ho han fet i m'ho han explicat. A més, allà hi ha milers de nois com jo que intenten fer alguna feina ocasional. Estaria com ells: probablement sobreviuria, però seria molt mal pagat i no podria enviar cap ajut a la família, tot i que almenys no seria una càrrega per a ells.

La segona era més arriscada. Es tractava d'arribar a algun país europeu. Jo parlo francès i àrab i conec una mica l'espanyol. Pensava que podia arribar a Espanya, que és el país europeu més proper al meu. Vaig aconseguir aplegar els diners i vaig passar amb una pastera el braç de mar que hi ha a l'estret de Gibraltar. Ara acabo de baixar d'una furgoneta i estic sol en una gran ciutat. M'han dit que em deixen aquí i que m'espavili com pugui, que amb els diners que els vaig donar no em porten més lluny.

Jo ja sé que no em podeu resoldre el problema, però potser em podreu ajudar. No sé com estan les lleis sobre immigració en el país on sóc (Espanya) ni quines dificultats tindré per començar una nova vida.