"Quiero hablar de un viaje que he estado haciendo, un viaje más allá de todas las fronteras conocidas..." James Cowan: "El sueño del cartógrafo", Península, 1997.

miércoles, 16 de enero de 2008

L'aigua: un be escàs al portal "Salvem la terra"

FONT: http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/aigua.htm

L'aigua en el nostre planeta

La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, fluint per la superfície o pel subsòl, l'aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra, des de l'insecte més petit, fins a la balena més gran.


Tot i que un 70% de la superfície de la Terra és coberta d'aigua, un 97% de l'aigua total del planeta és salada i es troba formant els mars i els oceans. Per tant, només un 3% de l'aigua del planeta és dolça i no tota es troba disponible per als éssers vius terrestres: un 79% de l'aigua dolça es troba emmagatzemada en forma de gel, a les glaceres i casquets polars, un 20% de l'aigua dolça és aigua subterrània, i només un 1% de l'aigua dolça total forma el vapor d'aigua de l'atmosfera, les deus, els rius i els llacs, i és l'única aigua que poden utilitzar fàcilment els éssers vius que viuen als continents.


No obstant això, hauria d'haver aigua en abundor per a tots si fos distribuïda més equitativament, i si no fos malversada i alterada a causa del mal ús i de la contaminació.



Un be escàs i mal distribuït


Els recursos d'aigua de què disposen les persones són molt limitats i, a més, la distribució de les pluges és desigual al planeta, per la qual cosa la disponibilitat d'aigua no és igual a tot arreu.
Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Uns 2000 milions de persones de 80 països d'arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica d'aigua, i, a mesura que les poblacions humanes i animals vagin creixent, la crisi serà pitjor.


La quantitat d'aigua que consumeixen els diferents països està en funció del grau de desenvolupament tecnològic de la societat. Els països més desenvolupats com ara Estats Units o la Unió Europea consumeixen grans quantitats d'aigua per fer front a l'agricultura i la ramaderia intensiva, a la generació d'energia i al desenvolupament de les activitats industrials.

Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Cal fer un ús racional de l'aigua.

Les necessitats d'aigua són cada vegada més grans, però els recursos són limitats. Només un ús racional de l'aigua pot permetre que l'activitat de les persones i el desenvolupament siguin compatibles amb els recursos existents.


Ús i abús de l'aigua


L'agricultura i la ramaderia són les activitats humanes que consumeixen més aigua; a Catalunya representen gairebé un 50 % del consum total.

Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es malbarata a causa de l'evaporació i dels sistemes de reg tradicionals com l'aspersió i la inundació. Actualment, les tècniques de microgoteig de reg directe a les arrels de les plantes permeten un aprofitament òptim de l'aigua.

La ramaderia també implica un important consum d'aigua: una vaca necessita 100 litres d'aigua al dia, una ovella en necessita entre 40 i 70, i un porc beu de 20 a 30 litres d'aigua diaris.

L'aigua també es necessita per a la majoria de processos industrials. S'utilitza aigua per refrigerar les màquines, per rentar i dissoldre materials, principalment, i com a matèria primera. Les principals indústries consumidores d'aigua són les centrals elèctriques, les papereres i les siderúrgiques.

L'aigua domèstica es consumeix a les llars. La quantitat d'aigua que consumeixen les persones a casa seva varia segons el nivell de vida del país on viuen. Es calcula que, a la Comunitat Europea, cada habitant gasta una mitjana de 150 litres cada dia, tot o que, si viu a la ciutat, aquesta xifra es pot duplicar; en canvi, un ciutadà de l'Índia en consumeix només 25 litres.

També es consumeix molta aigua per regar jardins i camps de golf. Un camp de golf de dimensions mitjanes consumeix tanta aigua com una ciutat d'uns 15000 habitants. L'aigua també es malversada en les fonts públiques i en els parcs aquàtics.


Les indústries utilitzen l'aigua com a matèria primera, o bé per refrigerar les màquines.


Cada habitant de la Comunitat Europea gasta 150 litres d'aigua al dia a casa seva.

Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es malbarata

Es calcula que per obtenir 1 tona de blat es necessiten 50 tones d'aigua.

Una vaca beu 100 litres d'aigua al dia.

Un camp de golf consumeix tanta aigua com una ciutat de 15000 habitants.



Les solucions en mans de tots



Cada any viu més gent a la Terra, cada any consumim més aigua, però la quantitat d'aigua de què disposem sempre és la mateixa. Quan obrim una aixeta, l'aigua que en surt ve de les mateixes reserves subterrànies, dels mateixos rius i rierols. Per tant, hem de canviar les nostres conductes i fer un ús racional de l'aigua: cal utilitzar-la sense desaprofitar-la.


Què podem fer per estalviar aigua?

  • Dutxar-nos en comptes de banyar-nos, així gastarem cinc vegades menys quantitat d'aigua.
  • Tancar l'aixeta de la dutxa mentre ens ensabonem.
  • Tancar l'aixeta quan ens rentem les dents o ens afaitem: s'estalvien 14 litres.
  • Rentar els plats a la pica amb el tap posat i amb l'aixeta tancada.
  • Posar un dosificador o una ampolla plena a la cisterna del wàter: s'estalvien 10 litres per descàrrega.
  • Revisar les aixetes que degoten i les cisternes que no tanquen bé.
  • No engegar la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin ben plens: s'estalvien 30 litres d'aigua cada vegada.
  • No obrir al màxim les aixetes.
  • Utilitzar electrodomèstics eficients en el consum d'aigua (cal consultar l'etiqueta dels rentaplats o de les rentadores).
  • Incorporar sistemes d'estalvi d'aigua a les aixetes i a les dutxes de les cases, com per exemple els airejadors. Aquests sistemes introdueixen aire en el flux d'aigua, redueixen la quantitat d'aigua utilitzada i permenten realitzar la funció desitjada (rentar, esbandir, etc.).
  • Aprofitar l'aigua de pluja per regar les plantes de casa.
  • No regar les plantes del jardí amb mànega, cal utilitzar una regadora.
  • No rentar el cotxe amb una mànega d'aigua, és millor utilitzar una galleda amb aigua.
  • Exigir una bona gestió de l'aigua a les autoritats de la nostra població o comunitat.
  • Donar suport a les campanyes a favor de la reducció del consum d'aigua.

Dades de l'aigua i el medi a Catalunya

Web de l'Agència Catalana de l'Aigua:

Mapa web

http://mediambient.gencat.net/aca/ca/xarxes_de_control.jsp

Aigua i Medi Ambient





L'home modifica de forma important el cicle global de l'aigua, especialment pels usos consuntius que en fa (agricultura). Poca de l'aigua usada en l'agricultura retorna als rius, en canvi la major part de l'aigua emprada a la indústria o en l'ús domèstic retorna als rius, llacs o es vessada al mar. Però en ambdós casos les característiques físico-químiques de l'aigua poden haver canviat molt i això pot tenir grans conseqüències pel medi receptor i molt especialment pels organismes que hi habiten. En un altre ordre de coses, aquesta contaminació pot impedir o dificultar l'ús d'aquesta aigua per altres pobles, ciutats o pagesos que la necessitin aigües avall.


D'aquesta alteració de les característiques de l'aigua provinent del seu ús per l'home en diem contaminació. La contaminació és el vessament al medi de substàncies o energia en quantitats que perjudiquen o destrueixen els ecosistemes, perjudiquen la salut i malmeten l'aigua com a recurs.
La contaminació des del punt de vista de l'home, es refereix sempre a un ús i, per tant, el que considerem com a contaminació pot ser diferent, segons l'ús que en fem de l'aigua. Si l'aigua es per beure, allò que perjudiqui la salut serà considerat com un contaminant, si l'aigua és per usar en una indústria, la calç pot ser considerat un problema, si és per banyar-se els contaminants seran altres. Hauríem de superar aquest concepte tant antropocèntric de contaminació i considerar com a tal tot el que signifiqui una alteració en l'estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics receptors de les aigües modificades per l'ús humà.
Les fonts de contaminació per la seva rellevància pels organismes es poden agrupar en quatre categories.
Condicions físico-químiques bàsiques
Matèria orgànica
Nutrients
Tòxics

Activitat: “Presentació sobre l’evolució urbana de Cardedeu”

Es tracta d’explicar l’evolució urbana de Cardedeu (o qualsevol altra població) mitjançant plans, imatges i textos presentats en format ppt o similars.

Com a índex orientatiu proposem el següent:

1. Situació de Cardedeu i marc geogràfic (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)

2. Orígens de Cardedeu (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)

3. Cardedeu durant l’època medieval i moderna (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)

4. La transformació en una vila moderna al segle XIX (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)

5. Cardedeu, vila d’estiueig (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu i http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Joaquim_Raspall_i_Mayol#Cardedeu)

6. Cardedeu al llarg de segle XX (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)

6.1. Abans de la Guerra Civil (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardedeu)


6.2. Durant la Guerra Civil
(http://www.websmuseugranollers.org/memoriaretrobada/mapa2.php?recordID=99)

OBRIR FOTO OBRIR FITXA
OBRIR FOTO OBRIR FITXA
OBRIR FOTO OBRIR FITXA
OBRIR FOTO OBRIR FITXA
OBRIR FOTO OBRIR FITXA


6.3. La postguerra (http://www.museugranollers.org/alcaldes/poblacions.php?id_poblacio=2 i
http://cardedeublogs.com/node/78)


6.4. Els anys seixanta (http://www.museugranollers.org/alcaldes/poblacions.php?id_poblacio=2)
http://cardedeublogs.com/node/78)

6.5. Des dels anys setanta fins a l’actualitat (http://www.museugranollers.org/alcaldes/poblacions.php?id_poblacio=2 i
http://cardedeublogs.com/node/78)

7. El Cardedeu del futur (al 2025: 25.000 habitants?)

Normes urbanístiques
Plànol O-1-1
Plànol O-1-2
Plànol O-2-1
Plànol O-2-2
Plànol O-2-3
Plànol O-3-1
Plànol O-3-2
Plànol O-4-1
Plànol O-4-2
Plànol O-4-3
Plànol O-5-1
Plànol O-5-2
Plànol O-6-1
Plànol O-6-10
Plànol O-6-2
Plànol O-6-3
Plànol O-6-4
Plànol O-6-5
Plànol O-6-6



Vegeu també

El Nas de Cardedeu: http://www.ullalull.com/nas2.htm (cada nou número inclou informació sobre la història urbana de Cardedeu)
http://elsomnidelcartograf.blogspot.com/search/label/cardedeu
Ajuntament de Cardedeu
Informació de la Generalitat de Catalunya
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
L'Esquellot Associació Cultural de Cardedeu
Casal de Joves de Cardedeu
Llista i Biografia dels alcaldes de Cardedeu des de 1900 fins ara
Museu Arxiu Tomàs Balbey
Visualitzador cartogràfic: http://delta.icc.es/ideLocal/IdecServ?codi=080462&tipus=c