Caus humans (vídeos Edu3.cat). L'ecosistema de la ciutat mediterrània

Caus humans

• Data 1989
• Idioma Català
• Nivell
• Àrea Coneixement del medi: social i cultural, Ciències socials, Coneixement del medi: natural, Ciències de la naturalesa

Capítol de la sèrie "Mediterrània" dedicat a les ciutats, els caus col·lectius de l'espècie humana. S'hi mostren diferents tipus de ciutats de l'àmbit mediterrani: mortes, en ruïnes, històriques, canviants...

La majoria dels animals fan caus per protegir-se del mal temps i dels depredadors. L'equivalent humà són les cases, que s'agrupen en nuclis, en pobles o ciutats.

El sistema urbà està sotmès a regles i normes. La ciutat modifica el clima, el fa més calorós i humit. Consumeix oxigen i emet anhídrid carbònic, origina contaminació. La ciutat té un metabolisme propi, necessita energia i sistemes de transport, genera residus i deixalles i està dotada de clavegueres i depuradores. La ciutat també condiciona l'estructuració del territori que l'envolta i els països s'organitzen a partir de les ciutats.

Al segle XX, la població va créixer exageradament, fins a arribar als 6.000 milions de persones. La població es concentra cada vegada més a les ciutats, que són cada cop més grans i denses.

El programa recorre diverses ciutats: una ciutat abandonada, Volubilis, al Marroc; les ruïnes gregues i romanes d'Empúries; Lindos, una ciutat històrica encara habitada a l'illa grega de Rodes, o ciutats en decadència, com ara Valparaíso, a Xile.

També hi ha ciutats antigues que no han parat de créixer, com Istanbul, l'antigua Constantinoble, que sintetitza el món urbà mediterrani. Així mateix, en altres casos, trobem els barris medievals enmig de ciutats modernes, com és el cas del call jueu de Girona o de les medines del Magreb.

Finalment, es mostra com ha evolucionat al llarg de la història la ciutat de Barcelona, una vella ciutat mediterrània que ha aconseguit ser símbol de modernitat.