"Quiero hablar de un viaje que he estado haciendo, un viaje más allá de todas las fronteras conocidas..." James Cowan: "El sueño del cartógrafo", Península, 1997.

martes, 20 de mayo de 2008

Xina: el repte energètic

Fuente:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23380&p_ex=carb%F3

Edu3.cat


  • Programa El medi ambient
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2007
  • Àmbit Ciències naturals
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciènc
Durada: 4min.

La Xina és el país que més centrals nuclears construirà durant els pròxims anys. "El medi ambient" explica que les necessitats energètiques d'aquest país asiàtic no paren de créixer.

Actualment, a la Xina ja hi ha nou centrals nuclears en funcionament, però el 2020 en seran més de vint, amb diversos reactors cada una, que generaran un total de quaranta gigawatts d'electricitat. Són plans que ja estan en marxa, que volen cobrir unes necessitats energètiques urgents. Però, tot i aquest ritme de creixement, les nuclears tan sols generaran un 6 % del total d'electricitat que necessita el país.

A més, la Xina podria apostar per fomentar i millorar la tecnologia pròpia, en lloc d'importar-la de països com França o el Canadà, com normalment ha fet fins ara. Qinshan, vora Xangai, és l'exemple a seguir per aquells que volen que la indústria nuclear no depengui de cap altre país. Dels seus cinc reactors, tres es van construir amb tecnologia xinesa, no tan eficient com la d'última generació, però prou segura segons els estàndards internacionals.

De moment, els residus nuclears es guarden al mateix perímetre de la central i només una central xinesa envia els residus al desert.

En un país en què no hi ha oposició política i en què els grups ecologistes eviten criticar-lo, el sector nuclerar xinès només es tancaria per motius de mercat, com ara la falta d'urani.

La política energètica xinesa es debat entre solucions efectives contra els alts índexs de pol·lució que enregistra bona part del país i un consum industrial i familiar que no para de créixer. Avui, dues terceres parts de l'electricitat que genera la Xina provenen de centrals que funcionen, no amb petroli ni amb gas natural, sinó amb carbó. Tot i els esforços del govern per intentar evitar aquesta dependència i reduir les emissions de diòxid de sofre per combustió de carbó, el país té prou reserves de mineral almenys per a mig segle més, i des de les indústries fins a les estufes per a cases particulars, el carbó és la gran font d'energia.

A part de l'energia nuclear, l'altra gran alternativa al carbó és l'energia hidroelèctrica. La presa de les Tres Gorges, un dels projectes hidroelèctrics més grans del món, generava un 5 % de l'energia que necessitava el país quan es va inaugurar, però, en pocs anys, ha passat a generar només el 2 % de la demanda.

Les urgències energètiques de la Xina l'obliguen a invertir en diferents terrenys. També les energies renovables, especialment l'eòlica, viuen un gran creixement a la Xina, tot i que es calcula que caldrien cent vegades l'actual nombre de molins per produir l'electricitat que el país necessita.