"Quiero hablar de un viaje que he estado haciendo, un viaje más allá de todas las fronteras conocidas..." James Cowan: "El sueño del cartógrafo", Península, 1997.

lunes, 22 de septiembre de 2008

El valor de la diversitat cultural. LES 5.000 CULTURES DEL MÓN

Aneu a


http://www.unescocat.org/cultmon/dossiers/index.html


LES 5.000 CULTURES DEL MÓN

Autor: Ferran Cabrero


Els estats membres de les Nacions Unides són 188. Moltes persones creuen que les fronteres dels estats corresponen a fronteres culturals. Ningú no els explica que en el món hi ha milers de pobles i que la majoria dels 188 estats existents són multiètnics, multiculturals i multilingüístics.

A l'inici del segle XXI el progrés de les comunicacions i de l'esperit democràtic fa possible una nova valoració de la gran diversitat de l'espècie humana. De la mateixa manera que s'ha descobert el valor de la biodiversitat i que emergeix una consciència ecològica que ajudarà a conservar la diversitat de les espècies vivents, comença a tenir prestigi la diversitat cultural i neixen moltes associacions que tenen com a objectiu protegir les cultures més vulnerables. Per altra part encara s'han de dedicar moltes energies intel·lectuals per a lluitar contra els vells prejudicis que afavorien la uniformitat cultural.

Potser el prejudici més perillós és el de la creença en la superioritat d'unes cultures sobre les altres. Als països anomenats occidentals moltes persones creuen que les cultures dels altres continents són inferiors. Pensen que tant la cultura científico-tecnològica com els sistemes polítics i socials dels seus països són els millors i que els altres països haurien de copiar els models occidentals.

En l'aspecte religiós aquest prejudici s'expressa en la creença que la veritat religiosa es troba exclusivament en la tradició cristiana o en la creença en la necessitat de superar qualsevol confessió religiosa. Cristians i agnòstics menyspreen sovint els fidels d'altres religions. En l'aspecte dels estils de vida el prejudici s'expressa en la convicció que només és valuosa l'orientació economicista i consumista de les societats riques.

En l'aspecte polític i social es defensen l'individualisme i les formes de participació política de baixa intensitat amb una retòrica que parla de drets humans i de democràcia, però poc conscient de la força determinant dels poders econòmics i mediàtics. S'hauria de reconèixer que les altres cultures també són valuoses. S'hauria de poder afirmar el valor de les cultures dels països occidentals sense absolutitzar-les i sense menysprear les altres tradicions culturals.

Un altre prejudici molt freqüent és el d'atribuir a les cultures occidentals l'exclusiva en relació al progrés o a la modernitat. S'ignora que totes les cultures poden desenvolupar-se sense límits. Totes les llengües poden ser utilitzades per a coneixements d'alta sofisticació i per a formes de convivència d'alta qualitat. De fet les cultures tenen una prodigiosa capacitat de generar respostes noves a desafiaments nous. És cert que moltes cultures fins ara només s'han desenvolupat en entorns rurals o en espais poc connectats amb xarxes exteriors. Això no suposa que no puguin evolucionar per a adaptar-se a altres entorns i per a situar-se en noves xarxes d'intercomunicació.

Per altra part, moltes savieses aparentment antigues disposen de repertoris lingüístics i de pràctiques socials molt més avançades que les dels països considerats desenvolupats en relació als desafiaments ecològics, econòmics, psicològics, ètics, estètics i polítics. Les societats occidentals es veuen obligades a revisar el model de civilització que han construït i intentat imposar a tots els continents durant els segles XIX i XX.

La nova modernitat, probablement, s'haurà de construir amb un diàleg intercultural seriós. Les cultures marginades es poden convertir en referències imprescindibles per a construir un món més humà. Les fractures actuals entre rics i pobres, entre l'espècie humana i la natura i al si de cada persona reclamen novetats culturals que poden venir per la via del diàleg intercultural.

Un tercer prejudici és el de la ingovernabilitat d'un estat multicultural i, encara més, d'un món multicultural. Diuen, aleshores, que s'hauria de reduir la diversitat cultural per raons pràctiques. Probablement és cert que les situacions complexes són difícils de gestionar, però s'han de tenir en compte les conseqüències de les opcions a favor de la uniformitat cultural. Un món que tendeix a la uniformitat empobreix la humanitat.

Cada cultura ofereix una perspectiva original de coneixement, el que en filosofia s'anomena una epistemologia. Cada cultura ofereix un sistema de valors, mites i símbols que permeten viure amb orientacions específiques. La diversitat cultural és la garantia última del pluralisme. Expressa la legitimitat de les diverses maneres de ser humà. Cap cultura no en pot pretendre el monopoli. El progrés humà va en la direcció de la diversitat. La diversitat cultural és el patrimoni més important de la humanitat. Aquesta afirmació és perfectament compatible amb el reconeixement dels aspectes negatius que vehiculen totes i cada una de les cultures. Totes han d'evolucionar per autocrítica i per la via del diàleg intercultural. I el conjunt de les cultures és el tresor més gran que ha generat la història humana.

S'ha de mencionar el prejudici que relaciona la diversitat cultural amb la violència. En un país o en una ciutat la violència no és la conseqüència de la diversitat cultural sinó el resultat d'una mala gestió de la diversitat. Una bona part dels conflictes que tenen lloc en el món actual són provocats per estats que no reconeixen els drets culturals de les seves minories. Els especialistes en la resolució de conflictes estan d'acord a afirmar que el reconeixement del pluralisme lingüístic, cultural i nacional és un factor d'estabilitat política i una de les condicions de la pau. Una democràcia avançada consisteix en el respecte simultani de la voluntat de les majories i dels drets de les minories. Durant el segle XXI s'haurà de recomanar l'exercici del dret a l'autodeterminació dels pobles justament com a mecanisme per a la prevenció de conflictes. En un món que tendeix a la globalització econòmica, comunicativa i política serà molt important crear condicions per a la llibertat i la participació de tots els pobles en la gestió de la globalitat. Les antigues fronteres polítiques dels estats probablement es relativitzaran i cada vegada comptaran més les afirmacions identitàries culturals. S'hauran de crear noves estructures polítiques que funcionin amb criteris de tipus confederal i que apliquin principis de subsidiarietat. Si la democràcia progressa, podem acabar el segle XXI amb un nou reconeixement de les cultures i de les ètnies o nacions.

A Occident hi ha encara un altre prejudici molt arrelat. Diuen algunes persones que ells no pertanyen a cap cultura i que són, directament, ciutadans del món. L'afirmació té un aspecte positiu perquè efectivament ningú mai no redueix la seva identitat a la seva ètnia, nació o cultura. Tothom hauria de ser corresponsable de la gestió global del planeta. El que passa és que sempre es fa des de llocs i pertinences concretes. Tothom viu en un municipi, té afinitats amb la gent d'una nació, parla una llengua, utilitza uns símbols, s'inscriu en un sistema de valors i, tot plegat, deixa marques culturals que, encara que siguin obertes i canviants, li donen personalitat individual i col·lectiva. Hi ha persones que ho viuen com una limitació desgraciada. Potser és millor viure-ho amb simpatia pels grups de pertinença i amb bon humor. Dissimular les identitats culturals potser és una pretensió desmesurada. Deu ser bo lluitar contra identitats que empresonen i dolent no sentir-se a gust en les identitats que ens personalitzen a nivell individual i col·lectiu. Deu ser millor l'autoestima que l'autoodi. La major part de ciutadans del món, per realisme i per convicció estimen les seves comunitats culturals sense necessitat d'integrismes ni de fonamentalismes. Les llengües, les cultures, les nacions són per a gaudir-les i per a relativitzar-les. Serveixen per a no viure en la solitud i per a poder gaudir de l'intercanvi amb els que vénen d'altres llengües, cultures i nacions.

A l'enllaç de l'inici del post trobareu informació una sèrie de cultures de les quals se'n parla poc. Si haguéssim de parlar de les aproximadament cinc mil cultures que hi ha actualment al planeta, necessitaríem més de noranta anys per a presentar-les. El nostre objectiu és més modest. Es tracta de presentar uns exemples de cultures de cada continent amb la intenció de despertar l'interès del lector pel coneixement d'aquesta riquesa, patrimoni de tota la humanitat. De cada cultura hem procurat destacar aspectes valuosos. O sigui que ens agradaria que, més enllà de l'atractiu de l'exotisme, es pogués facilitar una aproximació a una sèrie de cultures com a experiències valuoses de la condició humana. En alguns casos es destaquen valors morals o religiosos, en altres l'originalitat de la cultura política o jurídica o les seves aportacions en el camp del saber o de les arts. Cultures del Món pot ajudar els lectors que ho desitgin a ampliar les informacions ofertes en la sèrie que ofereix el diari. Per sort a Catalunya hi ha molts especialistes en el coneixement d'altres cultures. Alguns estan a les universitats i altres actuen en el marc de les ONG especialitzades. Esperem que la publicació d'aquesta sèrie contribuirà a augmentar l'interès per la diversitat cultural i suscitarà una col·laboració més àmplia.

Fèlix Martí

Director del Centre UNESCO de Catalunya
Secretari general de Cultures del Món.